Seguiment de gestants portadores de pesari cervical mitjançant ecografia 2D i 3D
Hipòtesi L’ecografia transvaginal pot identificar els canvis que el pesari exerceix sobre el cèrvix uterí i aquests canvis es podrien correlacionar amb el risc de part prematur (PP) <34 setmanes d’amenorrea (SA) i d’esdeveniments perinatals adversos severs. Objectius Avaluar múltiples variables c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/666879 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/666879 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pesari cervical Pesario cervical Cervical pessary Part prematur Parto prematuro Preterm birth Ecografia transvaginal Ecografía transvaginal Transvaginal ultrasound Ciències de la Salut 618 |
| Sumario: | Hipòtesi L’ecografia transvaginal pot identificar els canvis que el pesari exerceix sobre el cèrvix uterí i aquests canvis es podrien correlacionar amb el risc de part prematur (PP) <34 setmanes d’amenorrea (SA) i d’esdeveniments perinatals adversos severs. Objectius Avaluar múltiples variables cervicals, obtingudes mitjançant ecografia transvaginal en dues (2D) i tres dimensions (3D), abans i després de la inserció del pesari cervical, amb l’objectiu de comprendre els mecanismes d’acció del pesari i obtenir millors eines predictores de PP i esdeveniments adversos perinatals. Mètodes Estudi de cohorts prospectiu, a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on es van mesurar diversos paràmetres cervicals en gestants amb longitud cervical (LC) curta comparant-los amb un grup control amb LC normal. Els paràmetres avaluats eren: LC, angles cervicouterins (UCA), índexs de consistència cervical (CCI i CLCI), volum cervical (V) i els índexs vasculars. Tots ells van ser revaluats immediatament després de la inserció del pesari i 4-6 setmanes després. Una nova variable va ser descrita, anomenada angle intersegmentari (ISA), amb l’objectiu de millorar la detecció de canvis en almenys un dels dos UCA i a la vegada, per comprendre la relació entre els eixos cervical i uterí. Els resultats gestacionals van ser registrats per determinar la capacitat de predicció de PP<34SA i esdeveniments perinatals adversos, de les variables estudiades. Resultats Trenta-tres pacients amb LC curta i 24 controls van ser inclosos. En el moment d’inclusió, es van trobar diferències significatives: en el grup pesari, la LC era més curta, els UCA més obtusos, l’ISA més agut, el V inferior i la consistència cervical inferior que en els controls. Immediatament després del pesari, no es van observar efectes significatius en els índexs vasculars o en l’escala de grisos; no obstant, la LC va augmentar, els UCA es van tornar més aguts, l’ISA més obtús i el CLCI va millorar. Tots aquests paràmetres modificats pel pesari van esdevenir predictors de PP<34SA i esdeveniments perinatals adversos. La LC i l’A-UCA eren els millors paràmetres predictors amb una àrea sota la corba ROC de 0.88 i 0.87, respectivament. Després de 4-6 setmanes, l’ISA i el CLCI, en les pacients amb pesari, eren les úniques variables que seguien significativament modificades respecte al seu estat basal. Cap de les variables mostrava canvis significatius en les pacients control. Quan es va comparar l’evolució entre grups, es va veure com amb el pas del temps, la LC havia disminuït en les gestants control (-2.56 mm) mentre que en les gestants pesari, la LC havia augmentat (1.47 mm). Amés, l’ISA havia augmentat en les pacients amb pesari (11.25°) mentre que havia disminuït en els controls (-4.31°). Aquestes tendències inverses en la LC i en l’ISA van resultar estadísticament significatives (p=0.006 i p=0.044, respectivament). L’ecografia transvaginal va detectar 4 participants en les quals el pesari no es trobava correctament inserit (12.9%). Conclusions El pesari cervical redueix ambdós UCA i incrementa l’ISA; en conseqüència, corregeix l’angulació cervical per mitjà de la subjecció i elevació de l’OCI i el segment uterí. Addicionalment, el pesari ofereix suport estructural al cèrvix i per tant incrementa la consistència cervical i estabilitza la LC. Aquests canvis permeten predir i reduir el risc de PP<34SA i esdeveniments perinatals adversos. L’ecografia transvaginal s’hauria de realitzar de forma rutinària, després de la inserció d’un pesari cervical, per verificar el seu correcte emplaçament. Els nostres resultats informen de quin pesari té més possibilitats de ser efectiu o si pel contrari, caldria utilitzar tractaments alternatius o complementaris. Calen més estudis per poder avaluar la utilitat d’aplicar tractaments alternatius o addicionals. Els nostres resultats podrien ser considerats a l’hora de dissenyar aquest tipus d’estudis. |
|---|