La traducció de literatura ídix moderna
En aquesta tesi doctoral s'investiga la traducció de literatura ídix moderna a través de l'estudi del trasllat de noms propis i es reflexiona sobre la relació entre les estratègies traductores i la construcció de la yidi?keyt o judeïtat específicament ídix com a identitat i sistema cultura...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalão |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265843 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/265843 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Traducció literària Traducción literaria Literary translation Ídix Yidis Yiddish Noms propis Nombres propios Proper names Ciències Humanes |
| Resumo: | En aquesta tesi doctoral s'investiga la traducció de literatura ídix moderna a través de l'estudi del trasllat de noms propis i es reflexiona sobre la relació entre les estratègies traductores i la construcció de la yidi?keyt o judeïtat específicament ídix com a identitat i sistema cultural. En llur gran majoria, els autors ídixs moderns fan servir noms propis reals per tal de situar llurs obres en el context geogràfic i històric de l'Europa central i de l'est. Fins i tot en el cas de personatges o indrets ficticis, els noms propis ídixs comuniquen la pertinença dels referents a un marc cultural determinat. A l'hora de traslladar aquests noms propis, però, els traductors poden contribuir a visibilitzar-ne l'especificitat o a assimilar-la a d'altres marcs culturals. Aquesta mena de decisions té una importància cabdal en la mesura que les traduccions d'obres literàries ídix constitueixen una de les vies d'accés principals a la cultura ídix, sobretot d'ençà que la llengua perdé tants de parlants al llarg del segle XX. El nucli d'aquesta tesi és un estudi sobre el trasllat de topònims i antropònims fet en un corpus de seixanta-quatre traduccions de l'ídix a l'anglès, el francès, el castellà i el català, centrat sobretot en els endònims ídixs, és a dir, els noms propis que designen realitats percebudes com a internes des d'una perspectiva cultural ídix en general o des de l'òptica de l'autor en particular. Els resultats d'aquest treball de recerca palesen una tendència molt marcada envers la transferència indirecta a partir de terceres llengües dels endònims ídixs sense equivalent en la llengua de destí. Sobre aquesta base s'argumenta que recórrer a llengües diferents de la de partida i la d'arribada (una tècnica de traducció que en aquest treball s'anomena "interferència") afecta la representació de la judeïtat ídix i alhora guarda una relació estreta amb certs posicionaments ideològics envers la yidi?keyt i la minorització lingüística a què l'ídix ha estat sotmès des de sempre. L'autor d'aquesta tesi és del parer que les decisions del traductor en el trasllat d'endònims ídixs s'haurien d'alinear justament amb el punt de vista adoptat per l'escriptor i que, per tant, aquesta classe de noms s'hauria de transferir directament des de l'ídix quan no n'hi ha cap equivalent en la llengua d'arribada, tal com se sol fer en la traducció d'altres idiomes. Atès que l'ídix s'escriu amb un alfabet propi, derivat de l'alfabet hebreu, a fi de seguir aquesta estratègia és menester un sistema de romanització. Després de fonamentar la inexistència d'un sistema rigorós per a transcriure l'ídix, doncs, es proposa un mètode d'aquesta mena i, a més, un mètode d'adaptació fònico-gràfica al català, pensat per a qualsevol publicació no acadèmica, com ara la traducció literària. |
|---|