Essays on the Governance of Social Impact Creation
La creació d'impacte social –un resultat organitzacional cada cop més important– requereix una governança eficaç dins de les organitzacions i més enllà. Per tant, el propòsit d'aquesta tesi doctoral és explorar com les organitzacions poden governar la creació d'impacte social. El prim...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694883 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694883 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Social Impact Governance Civic wealth creation Philanthropic Community Foundations Organizational design Foundations Negocis, administració i dret 06 |
| Sumario: | La creació d'impacte social –un resultat organitzacional cada cop més important– requereix una governança eficaç dins de les organitzacions i més enllà. Per tant, el propòsit d'aquesta tesi doctoral és explorar com les organitzacions poden governar la creació d'impacte social. El primer capítol aprofita un estudi de cas múltiple qualitatiu de sis fundacions filantròpiques europees –una forma particular d'organització sense ànim de lucre– per estudiar com les juntes directives de les fundacions aborden les barreres de processament de la informació relacionades amb la subjectivitat i l'heterogeneïtat inherents a l'exercici de l'impacte social. En fer-ho, el primer capítol descobreix dos mecanismes i quatre pràctiques subjacents d?intercanvi d?informació que permeten a les juntes directives incorporar l?impacte social en el funcionament eficaç de la junta i analitza la importància d?aquestes troballes per a la visió del processament de la informació de les juntes directives i la investigació sobre la governança sense ànim de lucre. El segon capítol també desplega un estudi de cas múltiple, indagant com el capital social comunitari dóna forma a les estratègies de creació de riquesa cívica, basant-se en dades qualitatives de sis fundacions comunitàries espanyoles. En descobrir dos mecanismes que donen suport a la creació de riquesa cívica i en documentar l'associació d'aquests mecanismes amb els nivells de capital social comunitari existents, el segon capítol estén les contribucions a la perspectiva de creació de riquesa cívica ia la recerca en el nexe de l'impacte, les comunitats i l'emprenedoria en termes més amplis. El tercer capítol va més enllà del context de les fundacions filantròpiques, en preguntar com les organitzacions de finançament social en termes més generals poden equilibrar les demandes de rendició de comptes en competència entre eficiència i impacte. Aquest capítol adopta una perspectiva de disseny organitzacional per a la rendició de comptes i proposa el discerniment -una forma de judici moral- com a mecanismes integrals de rendició de comptes per harmonitzar demandes de rendició de comptes potencialment conflictives, contribuint així a la investigació en la intersecció de la rendició de comptes, les organitzacions de finançament social i la rendició de comptes. La dissertació conclou discutint les seves contribucions generals en termes d'incorporar perspectives del sector filantròpic en debats teòrics més amplis i en termes del paper dels mecanismes de governança "tous" per millorar la nostra comprensió de la creació d'impacte social eficaç. |
|---|