Crecimiento demográfico, despoblación rural y migraciones en el contexto sanitario de la COVID-19 en España
Aquesta tesi doctoral explora l'evolució recent dels components i del creixement demogràfic a Espanya, centrant-se especialment en el període de la pandèmia de COVID-19 i en la seva comparació amb les dinàmiques italianes en la dècada 2011-2020. Encara que el tema del creixement demogràfic cons...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:318479 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/318479 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Creixement demogràfic Population growth, spatial imb Crecimiento demográfico Crescita demografica, squilibr Desequilibris espacials Spatial imbalances Desequilibrios espaciales Squilibri spaziali COVID-19 Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral explora l'evolució recent dels components i del creixement demogràfic a Espanya, centrant-se especialment en el període de la pandèmia de COVID-19 i en la seva comparació amb les dinàmiques italianes en la dècada 2011-2020. Encara que el tema del creixement demogràfic constitueix el fil conductor de la recerca, la despoblació del món rural emergeix de manera recurrent com a leitmotiv. És per això que s'ha decidit contemplar el seu estudi des d'un enfocament històric La revisió bibliogràfica de diversos discursos publicats entre 1700 i 1930, centrats en els factors que intervenen en la despoblació, permet identificar una reiteració d'arguments utilitzats per a explicar el declivi demogràfic en diferents moments històrics. Aquesta recurrència fa pensar en l'existència de mecanismes estructurals que han condicionat durant molt de temps tant la distribució de la població com la seva evolució. Per tant, encara que la despoblació es presenta avui com un dels principals desafiaments demogràfics del segle XXI, pot afirmar-se que no es tracta d'un fenomen recent, sinó d'un procés complex i de llarga durada. Passant a una perspectiva més recent, la irrupció de la COVID-19 va implicar una inversió de les tendències migratòries dominants en les àrees rurals espanyoles. En els anys de la pandèmia, el comportament migratori d'aquests espais es va caracteritzar per la retenció de residents locals i l'arribada d'immigrants procedents de les ciutats, fenòmens que van afavorir un increment de municipis amb creixement positiu. Aquest fenomen va portar a plantejar la hipòtesi d'un possible renaixement rural. No obstant això, l'anàlisi territorial detallada ha matisat la impressió dominant que els espais rurals es van beneficiar de manera similar de les sortides dels nuclis urbans. Encara que després de la pandèmia la tendència general de les migracions internes reprèn comportaments previs a la crisi sanitària, els espais rurals més accessibles mantenen un cert atractiu, mentre que el nou motor del creixement en totes les àrees analitzades, incloses les àrees del rurals remotes, és la immigració exterior, que adquireix un ritme d'entrades sense precedents. Després d'analitzar l'evolució recent del creixement poblacional i les dinàmiques demogràfiques a Espanya, es va considerar oportú realitzar un estudi comparatiu amb Itàlia, un país que presenta característiques demogràfiques similars a les espanyoles i que també enfronta un escenari de desequilibris territorials. Els resultats d'aquesta anàlisi van determinar que en tots dos països el creixement natural és el factor més influent en les pèrdues de població, mentre que el creixement positiu depèn íntegrament de la migració neta; i que les taxes de creixement real, natural i migració neta presenten una clara dependència espacial. Malgrat aquestes similituds, la situació demogràfica d'Espanya és més crítica i heterogènia que la italiana. |
|---|