Pascual Madoz i els fabricants de Sabadell
L'1 de setembre de 1855, el consistori sabadeIlenc, presidit per l'alcalde Antoni Casanovas i Bosch, acorda donar nom oficial a tot un seguir de carrers de L'eixampla de la vila, els quals només havien tingut una denominació popular, sovint derivada del cognom d'un propietari o d...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1994 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/146887 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/146887 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Història Indústria Sabadell (Catalunya) History Industry Sabadell (Catalonia) |
| Resumo: | L'1 de setembre de 1855, el consistori sabadeIlenc, presidit per l'alcalde Antoni Casanovas i Bosch, acorda donar nom oficial a tot un seguir de carrers de L'eixampla de la vila, els quals només havien tingut una denominació popular, sovint derivada del cognom d'un propietari o d'algun servei públic (espirall, safareig). L'acord, amb quatre excepcions, significa la incorporació del 'santoral' del liberalisme espanyol al nomenclàtor sabadeIlenc. Hi foren inclosos els noms dels màrtirs liberals més significats: Lacy, Riego, Padilla, Torrijos i Zurbano. Hi seguiren els d'altres destacats liberals, ja traspassats però sense causa violenta: Espoz y Mina, Argüelles, Quiroga i Mendizábal. També s'hi afegiren els de dos liberals vius i amb una influència decisiva en la vida política del moment: Espartero y Madoz. |
|---|