Factors de risc en la malaltia d’Alzheimer: Estudis en animals triple transgènics 3xTg-AD
El principal factor de risc en la malaltia d’Alzheimer, la demència senil més freqüent, és l’edat i presenta major incidència en les dones. En la seva aparició, se li atribueixen també altres factors de risc, tant biològics (genètics i no genètics) com ambientals. La seva forma familiar heretada gen...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2014 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/285546 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/285546 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Handling Caffeine-D-galactose Cafeïna-D-galactosa Cafeína-D-galactosa Ciències de la Salut 616.8 |
| Resumo: | El principal factor de risc en la malaltia d’Alzheimer, la demència senil més freqüent, és l’edat i presenta major incidència en les dones. En la seva aparició, se li atribueixen també altres factors de risc, tant biològics (genètics i no genètics) com ambientals. La seva forma familiar heretada genèticament (< 5% dels casos), i l’esporàdica (majoritària, d’etiologia desconeguda) difereixen en l’edat d’inici i la taxa de progressió del procés neurodegeneratiu. Tot i això, el fet que comparteixin els mateixos símptomes cognitius i els conductuals i psicològics associats a la demència (BPSD) així com processos neuropatològics subjacents, ha permès a nivell experimental, la utilització de models animals portadors dels transgens humans per a l’avenç en l’estudi de la malaltia. Els ratolins 3xTg-AD (PS1/M146V, APPSwe i tauP301L), creats pel laboratori de Laferla (UCI, USA, 2003), desenvolupen de forma progressiva els trets neuropatològics βA i tau característics de la malaltia, amb un perfil temporal i neuroanatòmic similar al dels pacients. Ells han permès estudiar l’impacte del factor genètic i del gènere (Estudi I) en l’expressió de les conductes bizarres, fins ara no caracteritzades, com a part del seu patró de tipus BPSD primerenc. Alhora, s’han avaluat els efectes beneficiosos a llarg termini del handling postnatal, una estimulació ambiental de tipus sensorial tàctil administrada durant l’ontogènia. El tractament va reduir en els dos genotips, no transgènic (NTg) i 3xTg-AD, la conducta de petrificació i, especialment en les femelles, les conductes bizarres en el camp obert alhora que potencià la conducta de valoració del risc en la caixa fosca/clara. A més, va exercir efectes selectius sobre les ‘estratègies per fer front a l’estrès’ sense modificar l'activitat exploratòria per se. Estudi II. La cafeïna exerceix efectes farmacològics estimulants però també ansiogènics i els efectes d’aquest hàbit de vida són més acusats en els homes. Es va verificar si els beneficis cognitius que se li atribueixen en vers a la malaltia serien extensibles si existeix un perfil BPSD accentuat. Els resultats van demostrar que el tractament oral crònic (dosi baixa, 0,3mg/Kg) de cafeïna iniciat als 6 mesos d’edat (inici de la simptomatologia) va modificar a llarg termini la major part de les conductes als 13 mesos d’edat (inici de les fases avançades). La caracterització d’estratègies en el laberint de Morris van permetre definir patrons d’aprenentatge i memòria distintius (3xTg-AD: natació en cercles i estratègies mixtes i no dirigides; NTg: presència de flotació i estratègies úniques i dirigides) que van ser millorats per la cafeïna. Però, la cafeïna va incrementar el perfil ansiós i agreujar el patró BPSD dels 3xTg-AD, incloent el ritme circadià. Estudi III. Donat que l’edat és el principal factor de risc per a desenvolupar l’AD de tipus esporàdic, es va estudiar un model farmacològic d’envelliment accelerat basat en l’increment de l’estrès oxidatiu induït per l’administració crònica s.c. de 100mg/Kg de D-galactosa. En la soca c57bl/6, els efectes només es van observar a nivell d’equilibri en els mascles i en la coordinació motora en ambdós gèneres. Per contra, la D-galactosa va mostrar efectes positius dosi dependents (0-50-100mg/Kg) en altres dimensions com l’activitat exploratòria, les conductes bizarres així com algunes tasques d’aprenentatge i memòria, el què suggereix un efecte dual protector/deleteri dosi dependent. Annex. Per la seva transcendència translacional en l’estudi del dolor en pacients amb dèficit cognitiu i/o demència, s'inclouen resultats preliminars que indiquen que els ratolins 3xTg-AD mostren la mateixa resposta de la sacsejada de la cua en aigua freda que els animals NTg, i que es veu alentida en tots dos genotips per l’edat. |
|---|