Estrategias para contrarrestar el impacto de la desinformación promovida por el discurso de odio

La desinformació és considerada un problema de gravetat i magnitud per a la societat a nivell mundial. La polarització i la crispació social vigent posen en risc més que mai la societat actual dels països democràtics. Els/les adolescents són considerats un col·lectiu de risc davant aquesta problemàt...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Sancho Ligorred, Ana Belen|||0000-0003-2472-1470
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:321864
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/321864
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Desinformació
Disinformation
Desinformación
Ciències Socials
Descripción
Sumario:La desinformació és considerada un problema de gravetat i magnitud per a la societat a nivell mundial. La polarització i la crispació social vigent posen en risc més que mai la societat actual dels països democràtics. Els/les adolescents són considerats un col·lectiu de risc davant aquesta problemàtica a causa de la seva inexperiència, a l'elevat nombre d'hores que passen a les xarxes socials i a la manca d'habilitats crítiques per detectar-la. És en aquest punt on s'incideix en la necessitat de col·laboració per part de les plataformes de xarxes socials, així com de les institucions públiques i privades, per tal d'assolir mesures efectives que dificultin la circulació impune de continguts falsos a la xarxa. Davant una societat alterada per la desinformació i la polarització, l'alfabetització mediàtica i informacional es proposa com una de les mesures clau per afrontar la problemàtica desinformativa des de les primeres edats fins a l'edat adulta, com un aprenentatge continu. La investigació planteja com a objectiu general definir estratègies efectives per mitigar l'impacte de la desinformació promoguda per discursos d'odi en el col·lectiu adolescent espanyol. S'ha recorregut a una metodologia qualitativa que ha inclòs l'aplicació de quatre tècniques d'investigació: sistematització de literatura científica sobre les àrees d'interès, 20 entrevistes semiestructurades a persones expertes de l'àmbit acadèmic i professionals de cada sector de les àrees d'interès de la investigació, un benchmarking de 100 iniciatives i projectes contra la desinformació promoguda per discursos d'odi i l'aplicació de cinc grups focals amb adolescents. A partir d'aquestes tècniques d'investigació, s'han establert punts de confluència per conèixer les principals amenaces i conseqüències del fenomen i, alhora, s'han analitzat i identificat projectes i estratègies efectives per contrarestar l'impacte de la desinformació promoguda per discursos d'odi. Tot plegat ha permès determinar la importància d'estudiar el fenomen des de diverses perspectives per a un millor abordatge i una proposta d'estratègies efectives que funcionin per empoderar els/les joves i les generacions futures, desenvolupant així les seves habilitats crítiques.