Nous actors moleculars en la fisiologia del teixit adipós i patologies associades
El teixit adipós ha passat d’ésser considerat un mer reservori d’energia a un òrgan complex, implicat de forma activa en l’homeòstasi energètica i amb funcions endocrines de rellevància. Les malalties en què hi està involucrat per excés (obesitat) o manca (lipodistròfies) provoquen, coherentment, al...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/385716 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/385716 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Teixit adipós Tejido adiposo Adipose tissues Metabolisme Metabolismo Metabolism Malalties Enfermedades Diseases Ciències Experimentals i Matemàtiques 577 |
| Sumario: | El teixit adipós ha passat d’ésser considerat un mer reservori d’energia a un òrgan complex, implicat de forma activa en l’homeòstasi energètica i amb funcions endocrines de rellevància. Les malalties en què hi està involucrat per excés (obesitat) o manca (lipodistròfies) provoquen, coherentment, alteracions metabòliques greus que suposen un risc per a la salut. A nivell de balanç energètic, dos tipus de teixit adipós disposen de funcions diametralment oposades dins l’organisme: El teixit adipós blanc (TAB) té com a objectiu emmagatzemar reserves lipídiques en condicions d’excés de nutrients i mobilitzar-les per a garantir el funcionament dels diversos òrgans, mentre que el teixit adipós marró (TAM) pot dissipar energia en forma de calor per tal de regular la temperatura corporal. Tot i que se n’hi creia absent, el recent descobriment de la presència de TAM i de la capacitat d’inducció del mateix (“browning”) en individus humans adults ha despertat un creixent interès en aquest teixit, donada la potencial aplicació del seu reclutament com a teràpia contra l’obesitat. Les cèl·lules majoritàries del teixit adipós i que realitzen les seves funcions principals són els adipòcits, blancs en el cas del TAB o marrons clàssics i beix/brite en el del TAM. No obstant, aquests estan en estreta comunicació amb altres tipus cel·lulars, especialment amb les cèl·lules del sistema immunitari, les quals produeixen diversos factors bioactius. La producció de mediadors inflamatoris en situacions patològiques i d’estrès altera la biologia dels adipòcits i la secreció de llurs hormones (adipocines), afectant l’organisme a nivell global, mentre que en condicions de salut mediadors antiinflamatoris milloren la funció adipocitària. A la present tesi doctoral s’analitzà el patró d’expressió gènica als fenòmens de lipomatosi associats a una lipodistròfia d’origen genètic (FPLD2) i a l’associada a la infecció pel virus de la immunodeficiència humana i a la teràpia antiretroviral d’alta activitat (HALS). També s’identifiquen noves proteïnes secretables produïdes preferentment pel TAM respecte al TAB a partir d’aproximacions in silico amb la seva posterior validació funcional in vitro i in vivo. Els lipomes són insults patofisiològics ocasionals en les lipodistròfies, però estan menys caracteritzats que d’altres de concomitants. En general, presentaren alteracions heterogènies, especialment a nivell de cicle cel·lular i senescència, tant en el cas de l’FPLD2 com en la HALS. En aquesta darrera, la comparació entre els lipomes pertanyents a ubicacions anatòmiques diverses i a la zona dorsocervical va permetre detectar diferències entre tots dos tipus d’insults quant a l’existència d’un fenotip de TAM clàssic aberrant, ZIC1+, als segons, tot posant de manifest la complexitat de les alteracions en la biologia del teixit adipós en aquestes malalties. Emprant aproximacions bioinformàtiques s’identificaren diverses proteïnes secretades sobreexpressades al TAM, de les quals es procedí a la caracterització d’una en concret. CXCL14 és una quimiocina pleiotròpica amb funcions metabòliques descrites a nivell de TAB, si bé el seu paper al TAM era, fins el moment, desconegut. Com es demostrà, CXCL14 és produïda pels adipòcits marrons i la seva expressió i secreció són induïdes per estímuls simpàtics. Els animals deficients per a aquest gen mostraven alteracions en transcrits de termogènesi, de metabolisme lipídic i d’infiltració immunitària, les quals es traduïen en una disminució de la funció termogènica del TAM. Anàlisis de quimiotaxi i d’expressió gènica revelaren que la CXCL14 produïda pels adipòcits marrons realitza accions de tipus paracrí, actuant sobre macròfags activats alternativament. D’altra banda, l’administració continuada de CXCL14 exògena activà el browning als dipòsits de TAB, quelcom que suggereix accions també endocrines. En conjunt, aquests resultats destaquen el paper de l’adipocina marró CXCL14 en les interaccions teixit adipós-sistema immunitari i en la comunicació intra i intertissular que requereix la coordinació de tota maquinària termogènica. |
|---|