Catalanité et « immigration » espagnole dans le discours politique et intellectuel catalan du XXe siècle : genèse et évolution
La tesi s’origina en la constatació que el terme “immigrat” és present en el discurs polític i intel·lectual català des del principi del segle XX amb l’objectiu de designar els espanyols que han anat a viure a Catalunya. Aquesta designació utilitzada per referir-se als migrants vinguts d’altres regi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/665853 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/665853 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Migració Migración Migration Identitat catalana Identidad catalana Catalan identity Ciències Humanes 1 |
| Sumario: | La tesi s’origina en la constatació que el terme “immigrat” és present en el discurs polític i intel·lectual català des del principi del segle XX amb l’objectiu de designar els espanyols que han anat a viure a Catalunya. Aquesta designació utilitzada per referir-se als migrants vinguts d’altres regions d’Espanya entra en contradicció amb la seva definicióde la paraula “immigrant”, que implica un encreuament de la frontera estatal. La distinció del lloc d’origen crea una segona distinció: la de la identitat. Es crea i es manté una diferència entre dos grups que viuen en un mateix territori i que comparteixen una mateixa nacionalitat espanyola, però que van néixer a dins o a fora de Catalunya. Desenvolupant una imatge de l’“immigrat” i fent-la present fins al segle XXI, el discurs català insisteix en el fet que el flux de població prové de l’exterior. Expressar-se sobre aquest tema permet afirmar la pròpia visió de la societat catalana, entesa com a multicultural, bicultural o com una única comunitat. El punt comú entre aquestes diferents maneres de concebre la catalanitat consisteix en l’afirmació de la coherència i de l’autonomia d’un grup receptor capaç d’acollir altres persones, malgrat els temors d’alguns. Reflexionar sobre el fenomen migratori permet, finalment, afirmar la pròpia identitat i l’existència d’una nació catalana. La imatge d’una persona nouvinguda es troba al centre de les lluites simbòliques i és un instrument que permet imposar una ideologia nacional o una manera de concebre la societat catalana en el discurs polític o universitari. Tanmateix, hi ha un desplaçament del primer cap al segon, que explica perquè aquesta representació, polèmica al llarg del XX, s’ha convertit en part de la memòria històrica. Finalment, la recerca realitzada mostra la implicació de la “immigració” espanyola en la reflexió sobre la construcció identitària catalana. Primer, per la seva presència i el debat que provoca, obliga el sistema interdiscursiu a realitzar una sèrie de vincles per a imposar la definició de la seva pròpia identitat. Hi participa físicament per la seva visibilitat com a “immigració” durant esdeveniments importants en la construcció identitària, com va ser el cas de la Diada de 1977. També va ésser visible i va participar activament en la vida política catalana, com mostra l’exemple de Francisco Candel. La participació del fenomen en la reflexió generada pel discurs polític i intel·lectual català també apareix a través de la contribució de les generacions posteriors, nascudes a Catalunya. Al llarg de les anàlisis, vam notar que aquestes generacions ja no eren considerades com a “immigrades” ni com un problema sinó com un enriquiment per a Catalunya. Per cert, la segona generació és activa en la feina de reconeixement de la “immigració”, especialment gràcies als treballs científics fets a partir dels anys vuitanta. L’observació dels noms dels universitaris que van ajudar a institucionalitzar la representació de l’“immigrat” ens permet afirmar-ho, tot i que caldrà confirmar o refutar aquesta afirmació en futurs estudis complementaris. |
|---|