Manuel Rocamora Vidal (1892 - 1976)
La present tesi doctoral es centra en la figura de Manuel Rocamora Vidal (Barcelona, 1892-1976), col·leccionista, pintor, escriptor i promotor cultural. És especialment conegut com a col·leccionista d'indumentària antiga, aplegant un important conjunt de peces femenines, masculines, infantils i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:221175 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/221175 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Col·leccionistes i col·leccions Art Indumentària |
| Sumario: | La present tesi doctoral es centra en la figura de Manuel Rocamora Vidal (Barcelona, 1892-1976), col·leccionista, pintor, escriptor i promotor cultural. És especialment conegut com a col·leccionista d'indumentària antiga, aplegant un important conjunt de peces femenines, masculines, infantils i litúrgiques, així com els seus accessoris, des del segle XIV fins al segle XX, essent especialment nombroses les pertanyents als segles XVIII i XIX. Per aquest motiu, la resta de facetes del personatge s'han vist oblidades, i és per això que l'objectiu de la investigació és donar a conèixer totes les seves ocupacions i analitzar l'aportació i la importància global de Manuel Rocamora. L'estudi comença amb una semblança biogràfica del personatge, així com del seu cercle familiar i social, que ens ajuda a ubicar-lo dins el context artístic i burgès de la Barcelona del segle XX. A continuació es tracta la vessant més important, que és la del col·leccionisme, on s'emfatitza que, a part del seu recull d'indumentària, va configurar moltes altres sèries: nines i autòmats, pintura, ceràmica, mascarons de proa, reclams publicitaris, targes de visita, exlibris, etc. Moltes de les seves col·leccions varen ser prestades a exposicions o bé donades a diferents museus d'arreu de Catalunya i de Madrid, a part de conservar-se una selecció a la seva pròpia residència. Es destaca especialment la indumentària, fent un estudi sobre les seves peces més importants, el seu valor en conjunt, la formació de la col·lecció i la trajectòria per diversos museus, motivada per les donacions parcials a la Junta de Museus i als Museus d'Art de Barcelona, per ser definitivament donada a l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta circumstància comportaria la constitució d'un museu propi situat al Palau del Marquès de Llió del carrer Montcada. Tot seguit s'aporta una panoràmica sobre la seva carrera com a pintor, participant en nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, a conegudes galeries barcelonines com La Pinacoteca o les Galeries Laietanes. A més, s'inclou un catàleg raonat de la seva producció. Igualment es fa esment a l'escriptura, amb una relació de les obres publicades; i a la labor com a promotor cultural dins l'àmbit barceloní, on fundà i promogué diverses associacions. Per últim es tracta la constitució de la Fundación Cultural Privada Rocamora, institució que preserva el seu llegat i fou creada a la mateixa residència de Rocamora després de la seva mort. |
|---|