Disseny de concessions d'autopistes madures "brownfields" després de vèncer el termini de concessió: el cas d'Abertis
El sistema de concessions, com és el cas de les autopistes de peatge, ha estat una solució molt utilitzada que ha permès a l’Administració augmentar els seus recursos i traslladar gran part del risc associat a les societats privades. Tot i això, el model ha presentat certs problemes, com l’heterogen...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/99658 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/99658 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Toll roads Concessions Brownfields Abertis Sistema tarifari Descomptes Valor actual dels ingressos nets Toll motorways Pricing system Discounts Present value of net revenue Autopistes de peatge Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports |
| Sumario: | El sistema de concessions, com és el cas de les autopistes de peatge, ha estat una solució molt utilitzada que ha permès a l’Administració augmentar els seus recursos i traslladar gran part del risc associat a les societats privades. Tot i això, el model ha presentat certs problemes, com l’heterogeneïtat de la xarxa entre les vies de pagament i lliures o les pròrrogues i renegociacions que s’han dut a terme. Ara bé, ens trobem a l’entrada d’un nou escenari desconegut fins ara en el que els contractes finalitzaran el seu termini de concessió. En aquest treball es planteja el disseny d’un nou model per a autopistes madures ja en fase d’explotació (brownfields), amb un risc associat menor i que seguirà permetent a l’Administració de gestionar i reinvertir recursos en altres aspectes. El disseny consisteix en unes noves definicions dels preus dels peatges i descomptes com també d’un nou mecanisme d’avaluació econòmica de la concessió, el qual s’aplica concretament pel cas de la nova concessió que contindrà les concessions Aumar i Acesa. Aquestes societats, pertanyents al grup Abertis, engloben les autopistes espanyoles AP-7 La Jonquera – Alacant, AP-2 Saragossa –Mediterrani i AP-4 Sevilla –Cadis i vencen al 2019 i 2021 respectivament. El sistema tarifari proposat presenta una rebaixa mitja del 50% respecte dels preus de peatge actuals, així com també d’un canvi de criteri al determinar-los. Enlloc de definir- los segons un criteri de finançament, es proposen tarifes que responen a criteris de servei diferencial (service pricing), sostenibilitat (value pricing) o de manteniment i operació. També es defineixen un seguit de descomptes ens els que s’han tingut en compte aspectes com la recurrència, la seguretat, l’equitat o les emissions generades. En relació a l’avaluació econòmica de la concessió, s’utilitza el valor actual dels ingressos nets. Aquest mètode proposa absorbir les fluctuacions de trànsit i limitar els beneficis obtinguts per les concessionàries a canvi de plantejar un període de concessió variable. També permet tenir en compte altres inversions, com poden ser inversions tecnològiques (free-flow), pagament de deutes o subvencions creuades per al transport públic i per la construcció d’altres infraestructures. Addicionalment, també es valora la viabilitat d’altres alternatives possibles al disseny proposat, com el sistema de tarifes de l’Eurovinyeta o la creació d’un consorci Estat – Catalunya que s’encarregués de la gestió d’autopistes catalanes. |
|---|