Antoni Andreu (ca. 1280-1335), comentador de la metafísica d’Aristòtil. Una reconstrucció de la univocitat del concepte d’ésser
El filòsof i teòleg franciscà Antoni Andreu (ca. 1280-1335) fou un dels deixebles i divulgadors més destacats de la doctrina de Joan Duns Escot de la Corona catalanoaragonesa. Les seves obres, que tracten qüestions de física, metafísica i teologia, constitueixen, de fet, veritables cursos complets a...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2018 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/666810 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/666810 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Filosofia medieval Filosofía medieval Medieval philosphy Univocitat de l'ésser Univocidad del ser Being' univocity Antonius Andreae Ciències Humanes 11 |
| Summary: | El filòsof i teòleg franciscà Antoni Andreu (ca. 1280-1335) fou un dels deixebles i divulgadors més destacats de la doctrina de Joan Duns Escot de la Corona catalanoaragonesa. Les seves obres, que tracten qüestions de física, metafísica i teologia, constitueixen, de fet, veritables cursos complets ad mentem Scoti que tingueren un èxit editorial i acadèmic excepcional al llarg del segles XIV i XV. Entre elles destaca el comentari a la Metafísica aristotèlica, on Andreu completa i reformula la doctrina del seu mestre i construeix, així, una metafísica pròpiament escotista. La tradició manuscrita d’aquest comentari, base textual del nostre estudi, és complexa, car està format per dos textos diversos, tant pel que fa al gènere literari com pel que fa a les fonts. Per estudiar l’abast de la reformulació doctrinal que Andreu hi du a terme i el seu projecte filosòfic, proposem reconstruir la teoria de la univocitat del concepte d’ésser, una tesi fonamental per entendre el pas de la filosofia medieval a la metafísica moderna. La univocitat és una eina lògica i metafísica que intenta respondre els interrogants que la tradició aristotèlica va obrir en postular la multiplicitat de significats de l’ésser. Tot i ser formulada pel Doctor Subtil, la reelaboració textual d’Andreu sembla decisiva per la seva posterior èxit. |
|---|