La Missió Arqueològica Espanyola a Egipte: Les excavacions a Heracleòpolis Magna
La Missió Arqueològica Espanyola a Egipte té el seu origen en la dramàtica crida que la UNESCO va fer el 1960 a la col·lectivitat científica internacional per tal de salvar els monuments de Núbia, amenaçats per la construcció de la gran resclosa d'Assuan. Espanya es va oferir des del primer mom...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1988 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/167884 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/167884 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Excavacions arqueològiques Archaeological excavations Heracleòpolis Magna (Egipte : Ciutat antiga) |
| Sumario: | La Missió Arqueològica Espanyola a Egipte té el seu origen en la dramàtica crida que la UNESCO va fer el 1960 a la col·lectivitat científica internacional per tal de salvar els monuments de Núbia, amenaçats per la construcció de la gran resclosa d'Assuan. Espanya es va oferir des del primer moment a col·laborar, tant econòmicament com científica, responent doncs a la crida i disposant-se a participar en aquesta gran i inèdita tasca de solidaritat científica internacional. El primer problema, però, es va presentar a causa de la total inexistència d'egiptòlegs a Espanya, raó per la qual la UNESCO va aconsellar en principi la creació d'una missió mixta italo-espanyola. Un cop creat el Comitè Espanyol per al Salvament deis Tresors de Núbia, i havent-ne estat nomenat M. Almagro Basch director tècnic, les seves primeres gestions es van orientar a obtenir la plena independència de la missió, objectiu aconseguit amb la condició de no excavar jaciments faraònics. |
|---|