Estructura gramatical i normativa lingüística
En aquest article s'estudien els trets estructurals més rellevants de la sintaxi i la semàntica de dues classes de «verbs psicològics» del català, els verbs transitius causatius (e.g., alegrar) i els verbs intransitius estatius (e.g., agradar). Un dels objectius principals és també deixar clar...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 1998 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:2670 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/2670 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sintaxi Semàntica lèxica Lexicologia Normativa lingüística Syntax Lexical semantics Lexicology Standard linguistics |
| Sumario: | En aquest article s'estudien els trets estructurals més rellevants de la sintaxi i la semàntica de dues classes de «verbs psicològics» del català, els verbs transitius causatius (e.g., alegrar) i els verbs intransitius estatius (e.g., agradar). Un dels objectius principals és també deixar clar que la majoria dels parlants nadius del català tenen la doble possibilitat d'usar verbs com ara sorprendre, preocupar o molestar com a transitius o intransitius, tot i que l'ús intransitiu continua essent negligit pel diccionari normatiu del català, el DIEC. Es demostra que hi ha una clara motivació darrera d'aquesta alternança suposadament lliure: quan els verbs del tipus sorprendre tenen un ús transitiu, aleshores la seva conducta sintàctica i semàntica és idèntica a la dels verbs del tipus alegrar, mentre que, quan tenen un ús intransitiu, es comporten com els verbs del tipus agradar. D'altra banda, les gramàtiques o els diccionaris sobre el català normatiu accepten com a formes normatives aquelles que són clarament agramaticals per als parlants del català. Aquest és el cas de verbs com ara interessar o desagradar, els quals han estat entrats en el DIEC com a verbs transitius. Queda clar, doncs, que els lexicògrafs o les gramàtiques del català (normatiu) no haurien de continuar negligint les contribucions dels lingüistes teòrics. |
|---|