Ecological Macroeconomics
El sistema socioeconòmic capitalista contemporani ha donat lloc a reptes socioeconòmics i ecològics essencials i existencials. Abordar aquests problemes requereix una transició fonamental del sistema centrada en consideracions socioeconòmiques i ecològiques. En aquest context, aquesta tesi pretén ab...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305441 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305441 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Macroeconomia Ecològica Ecological Macroeconomics Macroeconomía Ecológica Ciències Socials |
| Sumario: | El sistema socioeconòmic capitalista contemporani ha donat lloc a reptes socioeconòmics i ecològics essencials i existencials. Abordar aquests problemes requereix una transició fonamental del sistema centrada en consideracions socioeconòmiques i ecològiques. En aquest context, aquesta tesi pretén abordar la qüestió de com els països de la Unió Europea (UE) poden aconseguir una transició del sistema socioeconòmic baix en carboni que sigui socialment justa, és a dir, una reducció substancial simultània de les emissions i la desigualtat. Amb aquesta finalitat, els capítols individuals se centren en implicacions específiques pel que fa a: 1) les possibles combinacions de polítiques, 2) el paper específic de la transició energètica i 3) el desacoblament i el paper del comerç. Aquest treball es realitza en el marc de Ecological Macroeconomics, que té com a objectiu millorar els mètodes i els coneixements per analitzar la transició socioeconòmica i, per tant, abordar les deficiències clau dels principals Integrated Assessment Models. En concret, el model Eurogreen es revisa i s'aplica a Itàlia, com a exemple per als països de la UE. A més, el seu enfocament nacional basat en la simulació es complementa amb un estudi empíric basat en el consum que utilitza anàlisi d'environmentally extended multiregional input-output. Els resultats il·lustren com les intricades interaccions entre l'activitat econòmica, la desigualtat i les emissions fan que una transició justa sigui difícil d'aconseguir. En particular, la compensació entre reduccions d'emissions i desigualtat suposa un impediment significatiu però no insuperable. Les conclusions subratllen la importància d'una anàlisi integrada dels objectius d'emissions i desigualtat i la necessitat d'una sèrie de mesures polítiques coherents per abordar-los conjuntament. Aquests inclouen una redistribució específicament genuïna de les rendes més altes a les més baixes i una ràpida expansió de la transició energètica, mentre que el creixement econòmic genèric no sembla especialment propici cap a una transició justa i baixa en carboni. Centrant-se explícitament en la transició energètica, els resultats d'aquest treball mostren que pot superar la compensació d'emissions-desigualtat, si té les característiques adequades, especialment una rebaixa dels costos del carboni a les llars. Només la redistribució extensiva augmenta l'activitat econòmica i les emissions. També pot canviar el procés d'innovació cap a una major productivitat laboral i allunyar-se de la producció eficient d'inputs intermedis, augmentant, a més, les emissions. Així, una reducció estructural del consum i la producció és potencialment necessària per combinar objectius de baixa emissió i de baixa desigualtat. La necessitat de no dependre únicament dels esforços nacionals de transició energètica per assolir objectius de baixes emissions, en particular en el context d'una redistribució substancial, es posa de manifest encara més pels resultats sobre l'ús empíric de combustibles fòssils integrats basat en el consum de la UE. Tot i que històricament la transició energètica regional només va provocar una reducció modesta de l'ús de combustibles fòssils, els patrons comercials han contrarestat aquests desenvolupaments. Les troballes subratllen la importància, des de la perspectiva de la UE, d'estendre l'abast dels esforços de transició energètica cap a la cadena de subministrament global, però també de considerar mesures de la demanda per aconseguir reduccions d'emissions d'acord amb els objectius ambientals. Així, en conjunt, aquesta tesi suggereix que el camí més prometedor cap a una transició justa de baixes emissions de carboni és un de post-growth, que inclou mesures de redistribució àmplies combinades amb esforços ràpids de transició energètica global i una reducció estructural de certs tipus de consum i producció. No obstant això, encara es necessita una quantitat substancial d'investigació sobre aquesta transició fonamental del sistema socioeconòmic per a una avaluació exhaustiva de les implicacions associades i la seva viabilitat. |
|---|