Mercat, classe i persona en les relacions laborals. Entre la individualitat i l'acció col·lectiva
L'objectiu de la tesi és mostrar com certs esquemes habituals en els estudis sociològics de les relacions laborals perden capacitat d'interpretació. A partir de l'explotació bàsicament de la Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo (ECVT) de 2004 del Ministerio de Trabajo y Asuntos S...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/5130 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1203107-145356 http://hdl.handle.net/10803/5130 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sindicat Segmentació mercat treball Relacions laborals Ciències Socials 331 |
| Sumario: | L'objectiu de la tesi és mostrar com certs esquemes habituals en els estudis sociològics de les relacions laborals perden capacitat d'interpretació. A partir de l'explotació bàsicament de la Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo (ECVT) de 2004 del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales i d'entrevistes en profunditat a dirigents d'organitzacions empresarials i sindicals, l'estudi destaca com els mercats de treball avui a Espanya presenten una estructura segmentada plural i complexa, la qual cosa obliga a anar més enllà de les tradicionals visions dualistes en l'estudi de les relacions laborals (insiders i ousiders, centre i perifèria, etc.), així com a entendre que aquestes relacions laborals no sempre són només relacions bilaterals entre qui contracta i el treballador. Les dades analitzades permeten constatar la importància que adquireixen les estratègies empresarials en els processos identificats de segmentació dels mercats de treball; unes estratègies empresarials que persegueixen guanyar majors espais de decisió i alhora externalització del risc. <br/>Les dades de la ECVT permeten constatar com la segmentació laboral repercuteix al seu torn en una fragmentació d'interessos, valors, expectatives, actituds i comportaments entre treballadors. D'aquí que es faci difícil, en relacions laborals, referir-se a treballador (o empresa en el seu cas) sense introduir-hi distincions. És més, la segmentació laboral i la diversitat d'interessos, valors, expectatives, actituds i comportaments entre treballadors mostra la importància d'incloure gènere, origen ètnic, classe social i biografia, en l'estudi de les relacions laborals, així com el coneixement de com interactuen les relacions socials dels treballadors fora de l'empresa amb les que tenen lloc en el seu interior. <br/>La tesi constata també com la segmentació laboral afavoreix i dóna espai a actituds individualistes entre treballadors, alguns pel seu baix poder de negociació, la qual cosa porta a parlar de submissió a la decisió empresarial, altres per la seva dèbil identificació amb el col·lectiu, i encara altres pel seu alt poder de negociació. Aquestes diverses tendències cap a la individualització venen ajudades quan els actors col·lectius tradicionals no deixen espai a particularitats personals en les relacions col·lectives. <br/>D'altra banda, la pluralitat i complexitat de la segmentació laboral dóna peu, des de bases objectives i subjectives que es reforcen mútuament, al sorgiment també de comportaments de tipus corporatiu o microcorporatiu, especialment per part de treballadors que comparteixen una situació distintiva de mercat. Però no només, els comportaments corporatius apareixen, així mateix, en les organitzacions sindicals que es pretenen universals o inclusives, la qual cosa s'explica pels seus biaixos afiliatius i organitzatius, estratègies i pràctiques quotidianes. <br/>La pluralitat i complexitat de la segmentació laboral comporta 'nous' problemes de governabilitat per a les organitzacions, en allò que es sol definir com la gestió de i des de la diversitat: en definitiva, com acordar objectius comuns, definir estratègies compartides, actuacions diàries per portar-les a terme i funcionament cohesionat de l'organització, en la que s'identifiquin grups i les persones puguin projectar les seves aspiracions. En definitiva, com va escriure Wright Mills, es planteja la qüestió de com es tradueix la diversitat de problemes personals en col·lectius i com adquireixen significació humana individual aquests problemes col·lectius. <br/>Finalment, la tesi posa de relleu la necessitat de l'aproximació pluridisciplinar en l'estudi de les relacions laborals, d'altres subdisciplines de la sociologia i d'altres ciències socials. |
|---|