Genètica de la variabilitat isoenzimàtica en l'avellaner: identificació varietal
L'estudi del polimorfisme dels isoenzims en 9 progenies d'avellaner (Corylus<br/>avellana L.), utilitzant extractes de fulla i de pol·len, ha permès establir la genètica<br/>de sis sistemes enzimàtics en aquesta espècie: aconitasa (AGO), 6-fosfogluconat<br/>deshidrogenasa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/8349 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1201109-175203 http://hdl.handle.net/10803/8349 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | avellaner millorament selctiu genètica forestal arbres fruiters Producció Vegetal 631 633 |
| Sumario: | L'estudi del polimorfisme dels isoenzims en 9 progenies d'avellaner (Corylus<br/>avellana L.), utilitzant extractes de fulla i de pol·len, ha permès establir la genètica<br/>de sis sistemes enzimàtics en aquesta espècie: aconitasa (AGO), 6-fosfogluconat<br/>deshidrogenasa (6PGD), fosfoglucoisomerasa (PGI), fosfoglucomutasa (PGM),<br/>glutamat oxalacetat transaminasa (GOT) i malat deshidrogenasa (MDH).<br/>La variació observada s'ha pogut explicar per l'existència de 10 gens d'herència<br/>Mendeliana: Aco-1 (4 al·lels), Aco-2 (3 al·lels), 6Pgd-2 (3 al·lels), Pgi-2 (2 al·lels),<br/>Pgi-3 (3 al·lels), Pgm-1 (2 al·lels), Pgm-2 (2 al·lels), Pgm-3 (5 al·lels), Got-2 (2<br/>al·lels) i Mdh-1 (2 al·lels). En dos d'aquests gens (Pgm-1 i Pgm-3), s'ha detectat<br/>la presència d'un al·lel nul. La cosegregació no independent de set gens ha<br/>revelat l'existència de 4 grups de lligament: Aco-2-Pgm-2, 6Pgd-2-Pgm-2, Pgm-1 -<br/>Pgm-3 i Mdh-1-Pgi-2, el que ha permès elaborar el primer mapa de lligament en<br/>l'avellaner.<br/>La gran variabilitat mostrada per aquests sis sistemes enzimàtics en l'avellaner,<br/>ha fet possible la identificació de 74 varietats amb un genotip únic de les 119<br/>estudiades. Els resultats obtinguts han confirmat sinonímies, i han permès la<br/>possible identificació d'algunes altres de noves.<br/>Els paràmetres poblacionals analitzats situen l'avellaner amb uns nivells de<br/>variabilitat pròxims als d'altres espècies al·lògames. Els valors calculats de la<br/>identitat genètica, suggereixen que totes les varietats cultivades d'avellaner<br/>pertanyen a una sola espècie. |
|---|