Biomarker proxies as quantitative indicators of climate variability in the Montcortés lake
L'objectiu general d'aquest treball va ser validar i dur a terme l'aplicació de proxies climàtiques de biomarcadors en el context d'una conca mediterrània lacustre. Amb aquesta finalitat, el treball va consistir en l'observació detallada de la producció de biomarcadors, tran...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2016 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/401109 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/401109 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Pròxies biomarcadores Próxies biomarcadores Biomarker proxies Variabilitat climática Variabilidad climática Climate variability Estany Montcortès Montscortés lago Montcortes lake Ciències Experimentals 91 |
| Resumo: | L'objectiu general d'aquest treball va ser validar i dur a terme l'aplicació de proxies climàtiques de biomarcadors en el context d'una conca mediterrània lacustre. Amb aquesta finalitat, el treball va consistir en l'observació detallada de la producció de biomarcadors, transport i processos de deposició i comparar-ho amb registres instrumentals estacionals i interanuals, per establir com els patrons espacials i temporals de la variabilitat dels senyals de biomarcadors integren senyals palaeoambientals en el registre sedimentari. Els proxies estudiats es deriven de n-alquil lípids i els GDGTs. El lloc seleccionat, l'estany de Montcortés al pre-Pirineu català, ha demostrat ser en estudis previs un lloc sensible als canvis climàtics impulsats per influències atlàntiques i mediterrànies, i els seus sediments contenen seqüències úniques d'alta resolució dipositats al segle XX. Per tal d'identificar les possibles fonts de biomarcadors terrígens en els sediments de Montcortés, i estudiar la seva variabilitat espacial i tempora, hem recopilat espècimens de plantes i mostres de sòl durant més d'un any. Els nostres resultats suggereixen que els aports lacustres de lípids contenen diferents contribucions de plantes (plantes llenyoses, herbes, i aquàtiques), i que poden distingir-se per les seves distribucions i diversos índexs. El nostre estudi no proporciona evidència d'efectes estacionals en l'abundància i les proxies de n-alcans i GDGTs en els sòls. Mentre que en el material particulat a la columna d'aigua, es van observar senyals estacionals significatives de la concentració i fluxos de biomarcadors a causa de la seva producció i transport, així com la circulació del llac en diferents estacions de l'any. Per exemple, l'abundància del n-alcà C29en el sediments es va correlacionar amb la precipitació (especialment tempestes) o el vent. Els valors δ13C de n-alcans específics es van mantenir constants durant tot l'any en els sòls i sediments, i conserven fidelment els senyals inicials de δ13C de les plantes C3 d'on provenen. La variabilitat de TEX86 derivat dels GDGTs, i les estimacions de temperatura eren generalment petites en escalas mensuals i estacionals, dins el mateix tipus de sòl, però hi har una heterogeneïtat significativa entre els sòls en quant a l'abundància i distribució de GDGTs, que es podria atribuir a diferències en el pH i la humitat del sòl. Els valors de TEX86 de la columna d'aigua i sediments van mostrar canvis estacionals significatius que eren similars a les temperatures a la part superior de la columna d'aigua de l'estany. No obstant, en el testimoni de sediment, les temperatures estimades deTEX86 estaven esbiaixades cap a valors fred a causa de les contribucions d'arqueus metanogènics, o cap a senyals més càlides a causa dels aports de sòls. Les temperatures estimades de GDGT-MBT/CBT van mostrar una gran heterogeneïtat en els diferents sòls, i junta amb altres evidències ens porten a la conclusió que aquesta proxy de temperatura no és aplicable al llac en escales de temps de dècades. S'ha assajat un nou índex de GDGTs per estimar les temperatures mitjanes anuals, que registra significativament l'aparició de la petita edat de gel des de finals del segle XV en l'àrea d'estudi. Els resultats d'aquesta tesi probablement es poden extrapolar a d'altres conques lacustres similars amb precaució. No obstant, aquest estudi és també un exemple de la necessitat d'avaluar, per cada conca, la fidelitat dels proxies de biomarcadors per reconstruir el clima quantitativament mitjançant els seus sediments lacustres. |
|---|