Reabsorció renal d'aminoàcids: anàlisi de mutacions de SLC7A9, el gen de cistinúria de tipus B, i generació d'un model murí "knockout" de Slc7a8

La cistinúria és una aminoacidúria hereditària autosòmica recessiva (tipus I, OMIM 220100) i dominant amb penetrança incompleta (tipus no I, OMIM 600918) caracteritzada per un defecte en el transport d'aminoàcids bàsics i cistina que afecta les cèl·lules epitelials del túbul renal i de l'i...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Font i Llitjós, Mariona
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2005
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/977
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0905105-085100
http://hdl.handle.net/10803/977
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:correlació genotip-fenotip
mutacions
Slc7a8.
Ciències Experimentals i Matemàtiques
577
Descripción
Sumario:La cistinúria és una aminoacidúria hereditària autosòmica recessiva (tipus I, OMIM 220100) i dominant amb penetrança incompleta (tipus no I, OMIM 600918) caracteritzada per un defecte en el transport d'aminoàcids bàsics i cistina que afecta les cèl·lules epitelials del túbul renal i de l'intestí. Es manifesta per una hiperaminoacidúria de cistina i aminoàcid dibàsics. La cistina precipita formant càlculs renals que poden produir obstruccions, infeccions i insuficiència renal en alguns casos. S'han descrit tres fenotips: I, no-I i mixte. El 1994 es clonà el cDNA humà de <i>SLC3A1</i> (que codifica per rBAT), es mapà al cromosoma 2p16, i el nostre grup trobà mutacions en pacients de cistinúria de tipus I. Aquestes mutacions causaven un defecte en el transport quan s'expresaven en oòcits.<br/>S'ha acotat el <i>locus</i> de cistinúria de tipus no I al cromosoma 19q13.1, en una zona compresa entre els marcadors <i>C13</i> i <i>D19S587</i> de 2,3 Mb. S'ha clonat el gen <i>SLC7A9</i> que codifica per a la subunitat lleugera de rBAT, b0,+AT. S'ha realitzat un anàlisi exhaustiu de mutacions del gen <i>SLC7A9</i> en pacients de cistinúria. Aquestes mutacions causen pèrdua de funció del sistema de transport b0,+.<br/>El 88% dels al·lels associats al fenotip no I presenten mutacions a <i>SLC7A9</i> indicant que és el principal responsable del tipus no I. S'han identificat 52 i 24 mutacions noves a <i>SLC7A9</i> i <i>SLC3A1</i> en 164 famílies amb cistinúria de l'<i>Internacional Cystinuria Consortium</i> (ICC), que eleven el total de mutacions publicades a 66 i 105 a <i>SLC7A9</i> i <i>SLC3A1</i> respectivament.<br/>Les mutacions identificades per l'ICC expliquen el 90,5%, 87,6% i 89,3% de pacients amb cistinúria de tipus I, no I i mixt, respectivament. Les mutacions més freqüents de <i>SLC3A1</i> i <i>SLC7A9</i> són p.M467T (26,4% dels al·lels mutats) i p.G105R (27,4% dels al·lels mutats) respectivament.<br/>L'anàlisi del mRNA de vuit mutacions puntuals de <i>SLC7A9</i>, que no afecten zones consens de <i>splicing</i>, revela que tres d'elles (les freqüents p.R333W i c.614dupA i la rara c.586C>T) presenten alteracions en el <i>splicing</i>. Aquestes mutacions eleven el percentatge d'al·lels amb <i>splicing</i> erroni del 7% al 28%.<br/>Per estudis de correlació genotip-fenotip s'ha observat que majoritàriament les mutacions a <i>SLC3A1</i> i <i>SLC7A9</i> s'associen a fenotips I i no I respectivament, però aproximadament el 12% dels heterozigots de <i>SLC7A9</i> presenten fenotip I, i només el 4% dels heterozigots de <i>SLC3A1</i> (mutació dupE5-E9) presenten fenotip no I. Aquesta dissociació entre genotip i fenotip ha motivat la proposta d'una nova classificació de la cistinúria: tipus A, causat per dues mutacions a <i>SLC3A1</i>; tipus B: causat per dues mutacions a <i>SLC7A9</i> ; i un possible tipus AB, causat per una mutació a cada un dels gens. <br/>Els nostres resultats demostren que l'herència digènica (AB) no dóna lloc a un desenvolupament complet de la malaltia (litiasi), encara que pot agreujar l'hiperexcreció d'aminoàcids.<br/>Aproximadament el 13% dels al·lels de pacients amb cistinúria de l'ICC no han estat explicats per mutacions a <i>SLC3A1</i> o <i>SLC7A9</i> Aquests al·lels podrien explicar-se per mutacions al promotor o introns, a polimorfismes o a mutacions a altres gens.<br/>S'han identificat dos polimorfismes de canvi d'aminoàcid (p.V142A i p.L223M) i tres a la regió promotora de <i>SLC7A9</i> (c.1-313G>T i c.1-617G>T c.1-1314G>A) que estan associats a cistinúria, suggerint un possible paper d'aquests polimorfismes en la malaltia o l'existència de mutacions associades a aquests encara no identificades. D'altra banda, el polimorfisme IVS8+8C>A en el gen candidat <i>SLC7A8</i> (LAT-2) sembla que està associat a cistinúria, suggerint un possible paper causatiu o modulador de LAT-2 en el fenotip cistinúric. S'ha descartat la implicació de <i>SLC7A10</i> (asc-1) en la cistinúria. <br/>S'ha començat a generar un ratolí <i>knockout</i> per <i>Slc7a8</i> (LAT-2) per conèixer el seu possible paper en el fenotip cistinúric i en els altres teixits on s'expressa.

Similares en LA Referencia