LDL electronegativa
L'LDL electronegativa (LDL(-)) és una fracció modificada de l'LDL total present en circulació. Vàries evidències indiquen que l'LDL(-) pot presentar característiques aterogèniques, ja que se suggereix que podria estar mínimament oxidada. En la present tesi s'han estudiat les prop...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37307 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/37307 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Lípids Lipoproteïnes de baixa densitat Hipercolesterinèmia |
| Resumo: | L'LDL electronegativa (LDL(-)) és una fracció modificada de l'LDL total present en circulació. Vàries evidències indiquen que l'LDL(-) pot presentar característiques aterogèniques, ja que se suggereix que podria estar mínimament oxidada. En la present tesi s'han estudiat les propietats de l'LDL(-) procedent d'individus normolipèmics (NL) i hipercolesterolèmics (HF). Es van avaluar els següents aspectes: 1) Característiques fisico-químiques. La proporció d'LDL(-) en HF va ser major, aproximadament el doble, que en NL. No es van trobar evidències de que l'LDL electronegativa fos una forma oxidada, si no que la seva càrrega negativa es pot generar pel seu major contingut en àcid siálic, en àcids grassos lliures (NEFA) i en apoliproteïnes E i CIII. D'altra banda, s'observà heterogeneïtat de l'LDL(-) quant al seu origen, ja que, entre l'LDL(-) de NL i HF es van observar diferències en grandària, densitat, i composició. 2) Interacció amb els receptors celulars. L'LDL(-) presentà menor afinitat pel receptor de LDL (rLDL) en fibroblasts que la forma nativa. Tanmateix, no va ser reconeguda pel receptor scavenger, ja que no va induir la formació de ésters de colesterol en macròfags. Això implicaria un major temps de permanència en circulació de la partícula i, per tant, la possibilitat d'estar sometsa a modificacions. A més, aquest fet deu estar relacionat amb l'elevada proporció d'LDL(-) en pacients HF. 3) Contingut en NEFA de l'LDL. L'LDL enriquida en NEFA «in vitro» a nivells similars als de l'LDL(-) reproduí en gran part las propietats d'aquesta partícula, incloent una major càrrega negativa, canvis en la susceptibilitat a l'oxidació i una menor afinitat pel rLDL. 4) Potencial inflamatori de la partícula. L'LDL(-) d'ambdos tipus de subjecte presentà propietats inflamatòries, ja que, a concentracions fisiològiques, va induir, sense producció de citotoxicitat, l'expressió de les quimioquines MCP-1 i IL-8 per part de cèlul·les endotelials. Aquesta inducció es podria atribuir a un major contingut en NEFA i/o en fosfolípids fragmentats per part de l'LDL(-). No obstant això, no va produir un augment significatiu en PAI-1 ni VCAM respecte a la fracció nativa. En conclusió, l'LDL(-) és una partícula potencialment aterogènica degut a que presenta una densitat alterada, una menor afinitat pel rLDL i té la capacitat d'induir MCP-1 i IL8 en cèlul·les endotelials. |
|---|