Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment

Els professionals dels mitjans confien sovint en especialistes de relacions públiques com a font d’informació. Els periodistes utilitzen comunicats de premsa, butlletins informatius, reunions de premsa, etc. com a base per als continguts editorials. Però què passa si els mitjans de comunicació passe...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Slutskiy, Pavel, Ordeix Rigo, Enric
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2018
País:España
Institución:Universitat Ramon Llull (URL)
Repositorio:DAU Arxiu Digital de la Universitat Ramon Llull
OAI Identifier:oai:dau.url.edu:20.500.14342/477
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/20.500.14342/477
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Canards (Periodisme)
Mitjans de comunicació de massa
Relacions públiques
65
id ES_df4d7d7cc2942e5052ce19657e5ed824
oai_identifier_str oai:dau.url.edu:20.500.14342/477
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought ExperimentAtribuir la responsabilitat dels danys que causen els materials enganyosos de relacions públiques difosos pels mitjans de comunicació: un experiment inventatSlutskiy, PavelOrdeix Rigo, EnricCanards (Periodisme)Mitjans de comunicació de massaRelacions públiques65Els professionals dels mitjans confien sovint en especialistes de relacions públiques com a font d’informació. Els periodistes utilitzen comunicats de premsa, butlletins informatius, reunions de premsa, etc. com a base per als continguts editorials. Però què passa si els mitjans de comunicació passen materials PR a l’audiència que no són absolutament certs, o fins i tot intencio-nadament falsos, i s’enganya el públic amb aquests missatges falsos? Qui es fa càrrec de les males conseqüències que això comporta? Qui n’ha de ser responsable: un professional de les relacions públiques enganyós, el periodista que recorre en excés a aquest tipus de fonts o bé l’audiència? Aquest article fa ús dels mètodes de la filosofia legal per abordar les qüestions de comunicació i examinar, teòricament, si la responsabilitat es troba (o podria trobar-se) entre els implicats en el procés de comunicació. Utilitzant com a mètode un experiment no real —un cas hipotètic en què una empresa farmacèutica fa una reclamació falsa sobre els seus productes i la divulga a través d’un comunicat de premsa—, els autors arriben a la conclusió que l’equilibri entre la llibertat d’expressió i els drets de propietat requereix un enfocament individual cas per cas, i que els missatges enganyosos no són un delicte en si mateixos. Per mantenir una empresa responsable en cada cas, ha d’haver-hi una víctima específica que reclami indemnització i justícia, i que s’adreci als tribunals o als jutges per tal de resoldre el conflicte.Media practitioners often rely on PR specialists as a source of information. Journalists use press releases, newsletters, press briefings, etc. as a foundation for editorial content. But what happens if the media passes along PR-materials to audiences that are not absolutely true, or even intentionally false, and the public is deceived by these false messages? Who bears the responsibility for harmful consequences? Who should be held accountable: a deceptive PR practitioner, the journalist who relies too heavily on this type of source, or the public? The paper utilises the methods of legal philosophy to approach these questions and to theoretically examine how responsibility is (or could be) allocated between the actors in the communication process. Using the methodology of a thought experiment —a hypothetical case in which a pharmaceutical company makes a false claim about its products and disseminates it via a press release— the authors come to the conclusion that the balance between freedom of speech and property rights requires an individual case-by-case approach, and that deceptive messages themselves are not a crime. To hold a company responsible in each case, there must be a specific victim who demands restitution and justice, and turns to the courts or judges to adjudicate the dispute.Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals BlanquernaUniversitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna20222023202220232018info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion18 p.application/pdfhttp://hdl.handle.net/20.500.14342/477RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)reponame:DAU Arxiu Digital de la Universitat Ramon Llullinstname:Universitat Ramon Llull (URL)InglésTrípodos, núm. 42, 2018© Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – URL. Tots els drets reservatsinfo:eu-repo/semantics/openAccessoai:dau.url.edu:20.500.14342/4772026-06-21T06:40:37Z
dc.title.none.fl_str_mv Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment
Atribuir la responsabilitat dels danys que causen els materials enganyosos de relacions públiques difosos pels mitjans de comunicació: un experiment inventat
title Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment
spellingShingle Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment
Slutskiy, Pavel
Canards (Periodisme)
Mitjans de comunicació de massa
Relacions públiques
65
title_short Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment
title_full Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment
title_fullStr Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment
title_full_unstemmed Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment
title_sort Allocating Responsibility for the Damage from Deceptive PR-Materials Disseminated by the Media: A Thought Experiment
dc.creator.none.fl_str_mv Slutskiy, Pavel
Ordeix Rigo, Enric
author Slutskiy, Pavel
author_facet Slutskiy, Pavel
Ordeix Rigo, Enric
author_role author
author2 Ordeix Rigo, Enric
author2_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
dc.subject.none.fl_str_mv Canards (Periodisme)
Mitjans de comunicació de massa
Relacions públiques
65
topic Canards (Periodisme)
Mitjans de comunicació de massa
Relacions públiques
65
description Els professionals dels mitjans confien sovint en especialistes de relacions públiques com a font d’informació. Els periodistes utilitzen comunicats de premsa, butlletins informatius, reunions de premsa, etc. com a base per als continguts editorials. Però què passa si els mitjans de comunicació passen materials PR a l’audiència que no són absolutament certs, o fins i tot intencio-nadament falsos, i s’enganya el públic amb aquests missatges falsos? Qui es fa càrrec de les males conseqüències que això comporta? Qui n’ha de ser responsable: un professional de les relacions públiques enganyós, el periodista que recorre en excés a aquest tipus de fonts o bé l’audiència? Aquest article fa ús dels mètodes de la filosofia legal per abordar les qüestions de comunicació i examinar, teòricament, si la responsabilitat es troba (o podria trobar-se) entre els implicats en el procés de comunicació. Utilitzant com a mètode un experiment no real —un cas hipotètic en què una empresa farmacèutica fa una reclamació falsa sobre els seus productes i la divulga a través d’un comunicat de premsa—, els autors arriben a la conclusió que l’equilibri entre la llibertat d’expressió i els drets de propietat requereix un enfocament individual cas per cas, i que els missatges enganyosos no són un delicte en si mateixos. Per mantenir una empresa responsable en cada cas, ha d’haver-hi una víctima específica que reclami indemnització i justícia, i que s’adreci als tribunals o als jutges per tal de resoldre el conflicte.
publishDate 2018
dc.date.none.fl_str_mv 2018
2022
2022
2023
2023
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format article
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/20.500.14342/477
url http://hdl.handle.net/20.500.14342/477
dc.language.none.fl_str_mv Inglés
language_invalid_str_mv Inglés
dc.relation.none.fl_str_mv Trípodos, núm. 42, 2018
dc.rights.none.fl_str_mv © Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – URL. Tots els drets reservats
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv © Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – URL. Tots els drets reservats
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 18 p.
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
publisher.none.fl_str_mv Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
dc.source.none.fl_str_mv RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
reponame:DAU Arxiu Digital de la Universitat Ramon Llull
instname:Universitat Ramon Llull (URL)
instname_str Universitat Ramon Llull (URL)
reponame_str DAU Arxiu Digital de la Universitat Ramon Llull
collection DAU Arxiu Digital de la Universitat Ramon Llull
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869422051990700032
score 15,301603

Similares en LA Referencia