Disfunción eréctil
La disfunció erèctil (DE) constitueix una alteració prevalent en la salut sexual masculina, la rellevància clínica de la qual ha augmentat considerablement en les darreres dècades a causa del seu impacte en la qualitat de vida i la seva estreta relació amb la salut cardiovascular. Aquesta tesi docto...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322824 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/322824 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Disfuncio erectil Erectile dysfunction Disfunción eréctil Ciències de la Salut |
| Resumo: | La disfunció erèctil (DE) constitueix una alteració prevalent en la salut sexual masculina, la rellevància clínica de la qual ha augmentat considerablement en les darreres dècades a causa del seu impacte en la qualitat de vida i la seva estreta relació amb la salut cardiovascular. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu aprofundir en els mecanismes fisiopatològics hormonals i vasculars que subjauen a la DE, així com analitzar la seva implicació en els resultats de tractaments avançats. En una primera fase, es va estudiar el paper del desequilibri entre estradiol i testosterona en pacients amb síndrome de Klinefelter, identificant una correlació significativa entre una major ràtio estradiol/testosterona i la gravetat de la DE. Posteriorment, es va explorar la relació entre marcadors de malaltia cardiovascular i proves objectives de funció erèctil (com ara la mesura de les ereccions nocturnes i l'eco Doppler peniana), observant-se una associació entre resultats alterats i perfils de risc vascular. Finalment, es va avaluar la satisfacció i els resultats clínics després d'un tractament de tercer nivell (la implantació de pròtesi peniana) en pacients amb DE psicògena i orgànica, evidenciant nivells alts de satisfacció en ambdós grups i destacant que l'etiologia psicògena no hauria d'excloure aquesta opció terapèutica. En conjunt, les troballes d'aquesta tesi reforcen la necessitat d'un enfocament multidimensional per al diagnòstic i tractament de la DE, i subratllen la importància d'integrar l'avaluació fisiopatològica en la presa de decisions clíniques individualitzades. |
|---|