Estudi de la reprogramació de cèl·lules acinars a cèl·lules beta mitjançant factors de transcripció
La diabetis tipus 1 (T1D) és una malaltia autoimmune causada per la destrucció de les cèl·lules productores d’insulina del pàncrees, les cèl·lules β. La T1D esdevé clínicament aparent quan la majoria de les cèl·lules β han estat destruïdes, i restablir la massa de cèl·lules β per tal de mantenir una...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/300748 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/300748 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Diabetis Diabetes Reprogramació Reprogramación Reprogramming MicroRNAs Ciències Experimentals 577 |
| Sumario: | La diabetis tipus 1 (T1D) és una malaltia autoimmune causada per la destrucció de les cèl·lules productores d’insulina del pàncrees, les cèl·lules β. La T1D esdevé clínicament aparent quan la majoria de les cèl·lules β han estat destruïdes, i restablir la massa de cèl·lules β per tal de mantenir una homeòstasi adequada de la glucosa és un dels principals reptes de la medicina regenerativa. La generació de noves cèl·lules β a partir de la reprogramació d’altres tipus cel·lulars, com per exemple les cèl·lules acinars, és una nova estratègia terapèutica amb un gran potencial. A més, la reprogramació de cèl·lules acinars comporta certs avantatges respecte la reprogramació d’altres tipus cel·lulars diferenciats, ja que n’hi ha una gran abundància al pàncrees, comparteixen un origen comú amb les cèl·lules β durant l’embriogènesi i resideixen al mateix òrgan que les cèl·lules β. Diversos estudis han descrit que l’expressió mitjançant vectors adenovirals de primera generació (FG-Ad) de Pdx1, Ngn3 i Mafa (PNM), tres factors de transcripció específics de cèl·lula β, en cèl·lules acinars aconsegueix reprogramar aquestes cèl·lules cap a cèl·lules productores d’insulina. No obstant, aquests estudis indiquen que la transducció amb vectors FG-Ad és necessària pel procés de reprogramació, i la funcionalitat de les cèl·lules reprogramades no és exactament igual a la de les cèl·lules β madures. Per tal d’aprofundir en els mecanismes moleculars implicats en la reprogramació de cèl·lules acinars a cèl·lules β, en aquest treball s’ha analitzat la capacitat de reprogramació de tres línies cel·lulars acinars (266-6, AR42J i AR42J-B13) al ser transduïdes amb un vector FG-Ad codificant per PNM. S’ha observat que les tres línies cel·lulars responien de manera molt diferent a la sobreexpressió de PNM, i que la línia cel·lular AR42J-B13 (B13) presentava una eficiència de reprogramació major a les demés línies cel·lulars, evidenciada per una major activació de l’expressió de marcadors de cèl·lula β. En una caracterització més detallada del fenotip de les cèl·lules B13 reprogramades, s’ha pogut observar que aquestes presentaven moltes de les característiques de les cèl·lules β diferenciades adultes, com l’expressió de gens processadors de la pro-insulina, l’expressió dels sensors de la glucosa i la producció de la proteïna de la insulina. No obstant, la insulina produïda per aquestes cèl·lules no era secretada d’una manera eficient i tampoc estava regulada per la glucosa. D’altra banda, s’ha estudiat el paper dels vectors adenovirals en el procés de reprogramació, i s’ha demostrat que la transducció adenoviral per se regula negativament l’expressió de gens exocrins, suggerint que aquests vectors produeixen un efecte de desdiferenciació sobre el fenotip acinar. Amb l’objectiu d’identificar microRNAs involucrats en el procés de reprogramació, s’ha realitzat un estudi del perfil d’expressió de microRNAs. S’ha observat que les cèl·lules AR42J i B13 presentaven patrons d’expressió de microRNAs completament diferenciats, identificant-se fins a 60 microRNAs diferentment expressats entre les dues línies cel·lulars. Les cèl·lules B13 presentaven alguns signes de trobar-se en un estat més indiferenciat que les cèl·lules AR42J, com la supressió de l’expressió de la família de miR-200, fet que podria facilitar la seva reprogramació. També s’han identificat 11 microRNAs involucrats en la transducció adenoviral i 8 microRNAs associats a la sobreexpressió de PNM. En resum, en aquest treball s’ha aprofundit en els mecanismes involucrats en la reprogramació de cèl·lules acinars a cèl·lules β, i s’han identificat microRNAs involucrats en aquest procés, els quals podrien ajudar a millorar l’eficiència de reprogramació cap a cèl·lules β pel tractament de la diabetis mellitus. |
|---|