Situació i avaluació de l'atenció de la fractura de maluc en la gent gran a Catalunya
La fractura de maluc (FM) és un problema primordial de salut en la gent gran. Aquest procés, a més de tenir associada una elevada mortalitat, pot ocasionar deteriorament important de la qualitat de vida i ser font de discapacitats i d'una elevada utilització de recursos sanitaris. En aquest est...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:233881 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/233881 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Articulació coxofemoral Comorbiditat Dismobility |
| Sumario: | La fractura de maluc (FM) és un problema primordial de salut en la gent gran. Aquest procés, a més de tenir associada una elevada mortalitat, pot ocasionar deteriorament important de la qualitat de vida i ser font de discapacitats i d'una elevada utilització de recursos sanitaris. En aquest estudi poblacional desenvolupat entre els anys 2012-2016 a la població catalana major de 64 anys amb fractura de maluc, observem que aquest procés afecta especialment persones amb una gran comorbiditat associada que, juntament amb l'edat, provoca pitjors resultats en els 3 anys posteriors a la FM inicial. Observem que el 74,4 % de les FM ocorregudes en aquests 5 anys es van donar en dones i el 25,6 % en homes. Les dones tenien una edat mitjana de 85,3 anys i els homes de 83,8 anys.Hem analitzat la càrrega de morbiditat segons els nivells de risc definits per a la població general de Catalunya major de 64 anys, denominats grups de morbiditat ajustats (GMA). Aquests GMA són un agrupador de morbiditat comparable a d'altres existents en el mercat, però s'han desenvolupat amb les dades pròpies del sistema sanitari local, que permeten generar una adequada estratificació poblacional i són capaces d'identificar poblacions diana de risc.L'anàlisi indica que a Catalunya, el 5 % de la població presenta un risc màxim i el 17 % un risc alt, mentre que en les persones que han sofert una FM aquests percentatges són superiors: d'un 14 % i un 31 %, respectivament. La supervivència disminueix a mesura que incrementa l'edat i també disminueix amb l'augment de l'estrat de risc (increment del nombre de comorbiditats i d'utilització de serveis sanitaris): dels que mostren un estrat de risc baix, el 70 % continuaran vius al cap de 3 anys, mentre que dels que el mostren molt alt, només un 39 %.Per altra banda, s'ha analitzat la despesa anual per persona durant l'any posterior a la FM, i s'ha observat que és més de tres vegades superior que la de l'any anterior. Durant el segon any posterior a la FM, la despesa continua sent superior a la de l'any anterior a l'esdeveniment. Segons la distribució percentual de la despesa, l'any anterior a la FM, un 30 % era farmacèutica i un 25 % era d'hospitalització. Mentre que el primer any posterior a la FM, la despesa per hospitalització passa a ser el 40 %, la sociosanitària el 33 % i la farmacèutica el 10 % del total. En el segon i tercer any posteriors a la FM, la distribució de la despesa va ser força semblant a la de l'any anterior a la FM. |
|---|