Fisiología y fisiopatología de la respuesta a la ingesta
Introducció La microbiota intestinal intervé en el metabolisme de la ingesta, amb efectes en la producció de gas intestinal i en les sensacions digestives. D'altra banda, shan demostrat efectes d'intervencions dietètiques sobre la microbiota, però no es coneix com aquests canvis de la micr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:289794 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/289794 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Microbiota intestinal Gut microbiota Gas intestinal Intestinal gas Metabolòmica Metabolómica Metabolomics Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció La microbiota intestinal intervé en el metabolisme de la ingesta, amb efectes en la producció de gas intestinal i en les sensacions digestives. D'altra banda, shan demostrat efectes d'intervencions dietètiques sobre la microbiota, però no es coneix com aquests canvis de la microbiota afecten el seu paper sobre l'homeòstasi digestiva i la percepció. Basats en aquestes dades, postulem que una dieta saludable alta en residus indueix una adaptació de la microbiota, que li confereix una capacitat per metabolitzar els substrats disponibles de manera més efectiva, amb efectes beneficiosos sobre la tolerància de la dieta i les sensacions digestives. Objectiu Determinar l'efecte de la dieta general i de suplements dietètics específics sobre la composició i la funció metabòlica de la microbiota intestinal, la producció de gas intestinal i les sensacions digestives. Material i mètodes Es van fer dos treballs per determinar l'efecte de la dieta general i de suplements dietètics específics, respectivament. El primer treball va ser un estudi unicèntric, creuat, aleatori i obert comparant lefecte d‟una dieta amb alt contingut de greix i pobre en residus amb una baixa en greix i alt contingut en fibra. En 20 subjectes sans cada dieta es va administrar durant 2 setmanes en ordre aleatori; cada dieta va ser precedida per 2 setmanes de rentat mitjançant una dieta estàndard. El segon treball va ser un estudi obert amb administració d'una dextrina resistent (14 g/d NUTRIOSE®, Roquette Frères, Lestrem, França) durant 4 setmanes a subjectes sans (n=20). Durant períodes de 4 dies immediatament abans, al començament, al final, i després de dues setmanes de la seva administració, els participants van seguir una dieta estandarditzada. En els dos treballs es van avaluar els següents paràmetres: a) nombre d'evacuacions diàries de gas; b) sensacions digestives; c) volum de gas evacuat mitjançant sonda rectal durant 4 hores després d'un dinar; d) contingut colònic mitjançant ressonància magnètica; e) taxonomia i funció metabòlica de la microbota fecal; f) metabolòmica en orina. Resultats En el primer treball es va demostrar que, en comparació amb la dieta de tipus occidental, la dieta mediterrània enriquida en fibra es va associar amb un nombre més gran d'evacuacions anals de gasos, sensacions digestives, major volum de gas recol·lectat després d'un menjar estàndard i major volum de contingut colònic. La diferència en la composició de la microbiota entre les dues dietes va ser limitada, excepte per una major abundància d'alguns productors de butirat a la dieta mediterrània. Tot i això, el metabolisme microbià va diferir substancialment mostrant diferències notables en els perfils de metabòlits urinaris i l'abundància de vies metabòliques microbianes. En el segon treball, el nombre d'evacuacions diàries de gas va augmentar al començament de l'administració de dextrina, disminuint amb l'administració subsegüent i fins i tot més després d'interrompre l'administració. Les sensacions abdominals van seguir un procés adaptatiu anàleg. Tot i això, l'administració de dextrina va induir un augment persistent a la biomassa colònica i canvis en la composició i metabolisme de la microbiota, amb un augment d'espècies productores d'àcids grassos de cadena curta i modulació del metabolisme dels àcids biliars i de la biotina. Conclusions La microbiota intestinal s'adapta a la disponibilitat de substrats fermentables al medi intracolònic. 2. Ladaptació de la microbiota es pot induir per canvis del tipus de dieta o per intervencions dietètiques específiques. 3. Les intervencions dietètiques indueixen un canvi substancial en la funció metabòlica de la microbiota amb canvis limitats en la composició.4. Les intervencions dietètiques amb aportació alta en residus indueixen una adaptació de la microbiota cap a vies fermentatives més efectives, amb menor producció de gas intestinal i millor tolerància de substrats fermentables (menys símptomes digestius). |
|---|