Els mestres i l'arquitectura de Mitjans
Francesc Mitjans Miró, (Barcelona, 1909-2006), en una entrevista al Quadern del diari El País, 15 de desembre 2005, preguntat per Catalina Serra: quins són els arquitectes més infl uents en la seva obra respon, Raimon Duran i Reynals, Barcelona 1895-1966 i Mies van der Rohe, Aquisgrà, 1886, Xicago,...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/77122 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/77122 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Architects -- Spain Architecture, Modern -- 20th century -- Spain -- Barcelona Mitjans Raimón Duran i Reynals Master Modernity Mestre Modernitat Arquitectes -- Catalunya Mitjans, Francesc, 1909-2006 Arquitectura moderna -- S. XX -- Catalunya -- Barcelona Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectes |
| Resumo: | Francesc Mitjans Miró, (Barcelona, 1909-2006), en una entrevista al Quadern del diari El País, 15 de desembre 2005, preguntat per Catalina Serra: quins són els arquitectes més infl uents en la seva obra respon, Raimon Duran i Reynals, Barcelona 1895-1966 i Mies van der Rohe, Aquisgrà, 1886, Xicago, 1969. En anteriors entrevistes, va comentar altres arquitectes com McKim, Mead & White, Arne Jacobsen i els SOM. Cap comentari a l’obra de Le Corbusier. Tot i que tenim coneixement del respecte que Mitjans sentia per Duran i Reynals, podem dir que en general el segon es més traçut i resolutiu en les seves distribucions en planta. Hi ha una claredat compositiva lligada a l’estructura muraria, que li permetrà a més utilitzar o escollir qualsevol llenguatge estilístic en les seves façanes. Mitjans, contràriament, és un arquitecte que, un cop superat el seu període classicista britànic dels anys 40, s’obre als corrents internacionals. La importància de la horitzontalitat, el doble llenguatge que A. Jacobsen utilitza, ja sigui quan afronta edifi cis d’habitatges, ja sigui quan afronta edifi cis d’ofi cines juntament amb la rigurositat i constant superació de Mies, li pot servir de referència. |
|---|