Environmental and management factors determining regeneration responses in European temperate forests
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és entendre els factors relacionats amb la regeneració post-pertorbació. En aquesta tesi s’esudia l'establiment i el creixement d’individus en boscos mixtes d’avets in Europa Centra i en boscos sub-Mediterranis després d’una pertorbació d’origen humà...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690324 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690324 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Forestal Regeneració Rebrot Regeneración Rebrote Forest Regeneration Resprout Enginyeria Agroforestal 502 |
| Sumario: | L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és entendre els factors relacionats amb la regeneració post-pertorbació. En aquesta tesi s’esudia l'establiment i el creixement d’individus en boscos mixtes d’avets in Europa Centra i en boscos sub-Mediterranis després d’una pertorbació d’origen humà o natural. La regeneració natural en un bosc mixte de pícees després d'una ventada ha mostrat que la tala de salvament va tenir un impacte positiu en el creixement i la supervivència, però en alguns casos, va tenir un efecte lleugerament negatiu per al ramoneig i l’aparició de noves plàntules. Les espècies pioneres, com el bedoll (Betula sp.), van ser les primeres a colonitzar les àrees gestionades a causa de la major disponibilitat de llum i la destrucció de la regeneració avançada de plàntules d'avets. En els boscos sub-Mediterranis, on el rebrot és la principal estratègia de regeneració natural, les espècies marcescents que vam estudiar van rebrotar amb més vigor que les espècies perennifòlies i caducifòlies, per a una mateixa biomassa aèria després d'una tallada. Es va aplicar una selecció de tanys als individus de boix que creixen en sotabosc, on el nombre de rebrots i les seves longituds van ser menors en comparació a una estessada complerta de l’individu. Indica que la selecció de tanys pot reduir el vigor de rebrot. Els resultats també van suggerir que el vigor del rebrot estava regulat per l'abundància de recursos emmagatzemats i la capacitat d'adquirir-ne de nous mitjançant la fotosítesi dels nous brots. En una plantació experimental establerta en el pre-Pirineu català, vam observar com, set anys després de la plantació, les espècies amb majors nivells de supervivència sota l’ombra proporcionada pel dosel arbori, eren aquelles que mostraven un menor creixement. El tipus de fulla o la seva procedència no van tenir un paper important en la supervivència, que sembla estar més estretament relacionada amb la capacitat de les espècies per resistir el fred en altituds elevades o la sequera. Tot i haver una correlació positiva entre la llum i la biomassa aèria en les espècies de fulla caduca, l'augment de la biomassa aèria amb l'augment de la disponibilitat de llum va ser més pronunciat a nivell d'espècie i probablement està relacionat amb la plasticitat de les fulles a la llum: per augmentar o mantenir la seva biomassa aèria en resposta a un augment de la llum, les espècies cadicifòlies van mostrar més plasticitat en augmentar el nombre de fulles, reduint la mida d'àrea foliar. Per contra, les espècies de perennifòlies van limitar la plasticitat, responent a una disponibilitat més gran de llum augmentant el nombre de fulles. Les marcescents van mostrar un comportament entremig dels dos tipus, reduint lleument l'àrea foliar específica i augmentant el nombre de fulles sota amb més disponibilitat de llum. |
|---|