Factors pronòstics inicials i tardans en els tumors epitelials no benignes de l’ovari: des del diagnòstic fins a les complicacions
Els tumors epitelials no benignes de l'ovari comprenen càncers i tumors borderline (BT) originats a l'ovari, trompes de Fal·lopi o peritoneu. Malgrat diferències histopatològiques i moleculars, comparteixen la via de disseminació transcelòmica, procediments diagnòstics i quirúrgics, i algu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/456568 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/456568 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tumor d'ovari Neoplàsia d'ovari Factors pronòstics Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Els tumors epitelials no benignes de l'ovari comprenen càncers i tumors borderline (BT) originats a l'ovari, trompes de Fal·lopi o peritoneu. Malgrat diferències histopatològiques i moleculars, comparteixen la via de disseminació transcelòmica, procediments diagnòstics i quirúrgics, i alguns d'ells la carcinogènesi. Mentre que el càncer el formen cèl·lules proliferatives anòmales capaces d'envair altres teixits, els BT es caracteritzen per la proliferació atípica sense invasió de l'estroma i un excel·lent pronòstic a llarg termini (malgrat que algunes pacients moriran per recaigudes invasives peritoneals). Factors pronòstics coneguts comuns són l'estadiatge FIGO i la presència de malaltia residual post cirurgia. L'edat, l'estat general i el CA125 inicials podrien tenir un paper diferencial entre els càncers i BT, i es desconeix el paper d'altres factors potencials. L'objectiu d'aquest treball, compost de 3 articles publicats, és l'estudi de potencials factors pronòstics. El primer article estudia la radicalitat de la cirurgia en els BT. Si bé és prioritària en els càncers, no és clara la rellevància de l'estadificació quirúrgica abdominal estàndard en els BT, malgrat el risc d'obviar implants abdominals ocults en el 10-30% dels casos. A l'estudi, es van revisar 46 BT per analitzar diversos factors pronòstics, incloent la radicalitat de l'estadificació quirúrgica, observant-se que la cirurgia d'estadificació incompleta estava associada a un major risc de recaiguda (log-rank p = 0,038), però no a canvis de la supervivència global. Considerant aquests i d'altres resultats publicats posteriorment, aquesta tesi conclou que la cirurgia d'estadificació completa ha de ser considerada com a mínim en el subgrup de pacients amb major risc de recaiguda (serosos en estadis avançats, serosos sense exploració abdominal mínima, i serosos micropapil·lars i microinvasors). El segon article explora si RAP80, un gen relacionat amb la recombinació homòloga (HR), podria ser un factor pronòstic en el càncer serós d'alt grau esporàdic (sHGSOC). Cal assenyalar que l'atles del genoma del càncer d'ovari identificà que el 50% dels HGSOC tenia deficiències en la HR, principalment per mutacions patogèniques en els gens BRCA; a més, el "fenotip BRCAness" es relaciona amb uns millors pronòstic i taxes de resposta a platí. Mitjançant regressió de Cox, l'estudi observà una correlació entre nivells baixos d'expressió de RAP80 (RNAm) i una pitjor supervivència en una mostra de 35 sHGSOC operats i exposats a platí en primera línia (p = 0,047). Els autors hipotetitzen que malgrat la HR excessiva i ineficient associada a deficiències en RAP80, la redundància funcional parcial dels macrocomplexes de BRCA1 podria preservar el seu paper en la supervivència cel·lular, el que suggereix que la deficiència de HR causada per una baixa expressió de RAP80 no estaria associada amb la hipersensibilitat als compostos de platí. El tercer article explora factors pronòstics de resolució de l'obstrucció intestinal maligna inoperable (OIMI), una complicació greu dels tumors d'ovari. La taxa de desobstrucció és baixa (30-40%) i la presa de decisions de final de vida és complicada per la manca de factors pronòstics coneguts. Aquest treball estudià prospectivament 45 pacients ingressats per OIMI i tractats amb antiemètics, esteroides, octreotida i butilbromur d'hioscina. Es van realitzar dues regressions logístiques, la primera amb dades del dia 1 d'admissió i l'altra amb dades del dia 8. La freqüència de desobstrucció fou del 48,9%. En l'anàlisi del dia 1, els episodis que havien derivat de mecanismes fisiopatològics funcionals (vs. mecànics o mixts) eren més propensos a resoldre's (p <0,001, correcció per comparacions múltiples), el que suggereix que aquest mecanisme de desenvolupament de l'OIMI pot ser un factor pronòstic precoç de desobstrucció. Aquests estudis generen noves hipòtesis i apunten futures línies d'investigació que ajudaran a subclassificar el pronòstic de les pacients i eventualment guiar les decisions terapèutiques. |
|---|