De l’anàlisi d’eleccions autonòmiques a Twitter a la proposta de TIDEM, un nou mètode de mesura de la distància ideològica i la polarització
Aquesta tesi doctoral, desenvolupada com a compendi d’articles, analitza la distància ideològica en entorns digitals a partir de les interaccions a Twitter durant períodes electorals. En un context de polarització creixent, proposa noves aproximacions metodològiques basades en l’anàlisi de xarxes. L...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2026 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:dnet:orepositorio::57ef7dc8a8c3e7590de98a23debac2a3 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10609/155193 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | anàlisi de xarxes distància política polarització Espanya análisis de redes distancia política polarización España network analysis political distance polarization Spain |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral, desenvolupada com a compendi d’articles, analitza la distància ideològica en entorns digitals a partir de les interaccions a Twitter durant períodes electorals. En un context de polarització creixent, proposa noves aproximacions metodològiques basades en l’anàlisi de xarxes. La recerca s’estructura en tres articles. El primer estudia les cambres d’eco i la presència de bots socials en les eleccions catalanes del 2021 i detecta una elevada segregació ideològica, així com una presència significativa de bots. El segon analitza les eleccions de Madrid (2021) i Andalusia (2022) i confirma una forta homofília i escassa interacció entre blocs. El tercer introdueix TIDEM, un nou mètode per mesurar la distància ideològica mitjançant la disposició espacial en xarxes de retuits. Els resultats mostren una elevada polarització i una notable coherència entre TIDEM i els mètodes tradicionals de mesura de la distància ideològica. La tesi contribueix, teòricament i metodològicament, a destacar el potencial de les dades digitals per analitzar l’alineament ideològic. |
|---|