Neoplàsia de colon a les comarques del sud de Catalunya. Seguiment endoscòpic del colon operat durant un període de 20 anys i anàlisi de la supervivència.
Introducció. El carcinoma colorectal (CCR) és una de les neoplàsies més freqüents als països desenvolupats, amb un índex de supervivència inferior al 50% als 5 anys. A l'estat espanyol es diagnostiquen més d'11.000 casos/any. A la demarcació de Tarragona presenta un increment anual del 3,5...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/8827 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0325104-131351 http://hdl.handle.net/10803/8827 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Seguiment i superviviència Càncer de colon 61 |
| Sumario: | Introducció. El carcinoma colorectal (CCR) és una de les neoplàsies més freqüents als països desenvolupats, amb un índex de supervivència inferior al 50% als 5 anys. A l'estat espanyol es diagnostiquen més d'11.000 casos/any. A la demarcació de Tarragona presenta un increment anual del 3,5% als homes i un 2,7% a les dones. Un dels aspectes més importants per millorar la supervivència és l'establiment de programes de seguiment que intentin detectar el més precoçment possible les recidives i l'aparició de lesions preneoplàsiques o neoplàsiques en un estadi curable. <br/><br/>Hipòtesi. El seguiment intensiu del CCR operat amb pretensió curativa pot contribuir a millorar la supervivència.<br/><br/>Objectius. 1. Estudi de prevalença, incidència, tendència i mortalitat del CCR a les comarques del sud de Catalunya. 2. Analitzar i comparar els resultats de la supervivència dels malalts operats amb pretensió radical en funció de l'acompliment d'un programa de seguiment estricte (intensiu vs no intensiu). <br/><br/>Material i Mètode. En base a la hipòtesi de treball i objectius, els pacients van quedar distribuïts en dos grups:<br/>-estudi de prevalença i incidència<br/>-estudi de supervivència<br/>El primer inclou els malalts diagnosticats de CCR durant el període objecte de l'estudi (1982-2001). L'anàlisi és de tipus observacional i descriptiu. <br/>Pel segon estudi, es va efectuar un tall longitudinal que s'inicia l'1 de gener de 1989 i perllongant-se fins el 31 de desembre de 1996. El tall va establir una mostra de 334 pacients. D'aquests, 275 van ser intervinguts amb intenció radical. Es va dissenyar un programa empíric de seguiment intensiu, assignant-se els malalts al grup de seguiment intensiu o no intensiu (control) en funció de l'acompliment estricte del programa. Els valors d'odds ratio i de risc relatiu s'han aplicat per determinar l'eficàcia dels tractaments i tipus de seguiment. Corbes de supervivència de Kaplan-Meier. Anàlisis de regressió per avaluar l'impacte de les diverses variables sobre el risc d'aparició de recidives i sobre la supervivència a llarg termini.<br/><br/>Resultats.<br/>Incidència i prevalença: 4697 CCR diagnosticats amb una mortalitat de 2591 pacients (55,2%). El càncer de colon presenta una taxa ajustada 21,9 als homes, i de 17,8 les dones. Per la neoplàsia de recte, 12,8 pels homes, i 6,5 les dones. L'anàlisi de la tendència sobre la incidència mostra un increment anual notable ambdós sexes, sobre tot pel respecte al càncer de colon, en que s'evidencia un augment de la taxa ajustada en un 11% als homes i un 9% en les dones. La neoplàsia de recte mostra un increment moderat al sexe masculí (3,1%), mentre que pel femení, hi ha una certa tendència a la baixa (-1,4%). L'edat mitjana del diagnòstic se situa en els 68 anys en els homes i 70 en les dones. S'observa una millora progressiva en la supervivència. Als 5 anys, la supervivència ha passat del 42% al 49% en els malalts diagnosticats entre els períodes 1985-89 i 1990-94.<br/>Estudi de supervivència. L'estadiatge (Dukes) dels 334 malalts era: estadi A: 4,5%, B1: 13,2%, B2: 308%, C1: 9,3%, C2: 25,5%, D: 14,1%. En 9 (2,7%) casos no es va poder determinar. Dels 275 intervinguts amb intenció radical s'ha pogut efectuar el seguiment de 256, que van ser distribuïts segons el tipus de seguiment efectuat. No hi havia diferències en quant a la homogeneitat (P=NS). S'observa una més baixa expressió de l'antígen carcinoembrionari (CEA) en les dones (P=0,018), diferències que es van traduir significativament en la supervivència. En el grup de malalts amb CEA basal elevat, la supervivència era significativament més alta en el sexe femení (P=0,043) mentre que no hi havien diferències si el CEA basal era normal (P=0,132). La normalització del CEA desprès de la cirurgia es relaciona amb un índex més baix de patir una recidiva local o locorregional (P=0,004, RR 3,1) o de desenvolupar metàstasi (P=0,005, RR 4,2). La supervivència dels que basalment tenien el CEA normal vers els que el tenien elevat es altament significativa (P=0,007). Entre un 23,2 i un 70% dels malalts van presentar una recidiva. La recaiguda a nivell local anastomòtic i l'aparició de metàstasi a distància van constituir les més freqüents. La comparació de l'aparició de recidives en funció de l'afectació ganglionar i/o el grau de penetració tumoral no va demostrar significació estadística (P=0,319). Vint-i-un malalts sotmesos a seguiment intensiu van fer una recidiva local endoscòpica i van poder ser reintervinguts radicalment un 61,9%, mentre que dels no seguits intensivament només ho van ser un 25%, (P<0,05). Pel que fa a la relació entre l'aparició d'una recidiva locorregional com a primera recidiva entre els sotmesos a seguiment intensiu enfront dels que no, les diferències són significatives (P=0,001). La supervivència dels malalts operats amb intenció radical i estratificada en funció del seguiment efectuat és altament significativa a favor dels malalts que han complert un seguiment intensiu (P=0,018). L'anàlisi de regressió posa de manifest que el factor pronòstic més important per a la supervivència (descartades les metàstasi) es la recidiva locorregional (P=0,002). No són significatives la situació de la neoplàsia (P=0,790) ni tampoc l'elevació postoperatòria del CEA (P=0,086).<br/><br/>Conclusions. <br/>1.La supervivència per CCR a la demarcació augmenta progressivament, passant del 42 al 49%.<br/>2. La neoplàsia més freqüent és la de sigma (37,7%), seguida de la rectal (34,1%).<br/>3. El símptoma de debut de la malaltia que es relaciona amb un millor resultat referit a la supervivència és el canvi de ritme deposicional.<br/>4. El CEA va tenir valor estadístic en relació a la supervivència. (P=0,018)<br/>5. En la sèrie analitzada hi ha un elevat índex de pacients intervinguts amb pretensió radical (82,3%).<br/>6. L'estadi més freqüent va ser el B2, fet que es relaciona amb un diagnòstic en estadis menys avançats.<br/>7. El seguiment endoscòpic intensiu va permetre detectar recidives que es van poder beneficiar d'una resecció amb pretensió curativa en un 61,9%, mentre que els no seguits intensivament només ho van ser un 25% (P<0,05).<br/>8. El seguiment intensiu es relaciona significativament amb una millor supervivència (P<0,001). |
|---|