Earliest pottery uses in north-eastern Iberia
L'aparició i difusió del mode de vida neolític constituí un esdeveniment que afectà profundament les societats humanes. La recerca centrada en els canvis econòmics del pas de la caça i la recol·lecció a l'agricultura i la ramaderia suggereix que les practiques culinàries es podrien haver v...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:240753 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/240753 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Neolític antic Ceràmica Anàlisi de residus orgànics Neolítico antiguo Early neolithic Ceramica Pottery Análsisi de residuos orgánicos Organic residue analysis Ciències Humanes |
| Sumario: | L'aparició i difusió del mode de vida neolític constituí un esdeveniment que afectà profundament les societats humanes. La recerca centrada en els canvis econòmics del pas de la caça i la recol·lecció a l'agricultura i la ramaderia suggereix que les practiques culinàries es podrien haver vist igualment afectades. Menjar és un acte social que transcendeix la satisfacció d'una necessitat biològica i, per tant, el seu estudi ofereix una oportunitat única d'obtenir noves dades sobre la relació entre les esferes econòmiques i culturals de la societat. Una nova onada de recerca està revelant noves dades sobre les possibles practiques culinàries practicades a l'inici del neolític europeu, però l'oest de la branca mediterrània de la difusió del neolític, la Península Ibèrica, encara no està prou ben estudiada. Les característiques de l'escarpada costa mediterrània oferiren a les primeres societats agrícoles de mitjans del VI a mitjans del V mil·lenni Cal BC l'oportunitat de modificar lleugerament les seves estratègies econòmiques per adaptar-se a aquest nou territori. En conseqüència, aquesta tesi doctoral ha avaluat la rellevància de productes vegetals i animals en les pràctiques culinàries del neolític antic explorant selectivament tècniques culinàries més fàcilment practicables gràcies a l'ús de la ceràmica i aliments possiblement lligats al tal paisatge: productes secundaris d'ovicaprins i recursos marins. Amb tal fi, hem caracteritzat químicament i avaluat amb models bayesians l'existència de lípids conservats dins matrius ceràmiques en 14 jaciments costaners del nord-est de la Península Ibèrica. Un total de 114 fragments ceràmics Cardials i 74 d'Epicardials han estat analitzats i un 82% han retornat lípids molt probablement resultat de la degradació de greixos animals. Tot i que la cerca de biomarcadors específics per a aliments vegetals i marins necessitarà encara d'un treball més profund, mostres presentant evidències de menjar escalfat a temperatures superiors a 250ºC suggereixen l'existència de pràctiques culinàries que impliquen temperatures més altes de les necessàries per bullir o estofar. A més, l'anàlisi isotòpic de compostos específics ha revelat que l'existència de greixos làctics de remugants i greixos adiposos d'animals no remugants és mútuament excloent en els jaciments estudiats. A diferència del Mediterrani central, les coves analitzades al nord-est de la Península Ibèrica no semblen presentar quantitats majors de residus làctics de remugants comparat amb jaciments a l'aire lliure. Alternativament, s'ha detectat una possible correlació entre la quantitat de restes d'ovicaprins i la intensitat de la senyal làctica als residus. Aquest fet dona suport a l'existència d'un canvi respecte l'estratègia d'obtenció de la llet al. Proper Orient, probablement centrada en els bòvids, i reforça el paper d'altres espècies més ben adaptades a les condicions del mediterrani. Addicionalment, la no associació entre el nombre de restes de porc i els residus adiposos d'animals no remugants implica la possible existència de pràctiques culinàries on els atuells ceràmics no hi estarien involucrats. En conclusió, les dades d'aquesta regió donen suport a la possible existència de pràctiques culinàries específiques del mediterrani com a mínim des del primer Neolític. Com a conseqüència d'aquesta recerca, queda palesa la importància de poder desenvolupar anàlisis addicionals capaços de diferenciar els residus làctics a nivell d'espècie. A més, aprofundir en l'estudi de residus no comestibles com la resina de pi perm. |
|---|