Axiologia i pedagogia en la cosmovisió transhumanista: una aproximació fenomenológica i hermenèutica
[cat] La present tesi doctoral estudia el Transhumanisme principalment com a fenomen, però també com a moviment, doctrina, imaginari i frontera, emmarcat dins dels postulats de la Postmodernitat. Així doncs, s’aborda el discurs transhumanista que està començant a calar en la societat i les seves rep...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/178816 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/178816 http://hdl.handle.net/10803/672079 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Filosofia de l'educació Pedagogia crítica Valors (Filosofia) Philosophy of education Critical pedagogy Values |
| Sumario: | [cat] La present tesi doctoral estudia el Transhumanisme principalment com a fenomen, però també com a moviment, doctrina, imaginari i frontera, emmarcat dins dels postulats de la Postmodernitat. Així doncs, s’aborda el discurs transhumanista que està començant a calar en la societat i les seves repercussions a escala sociològica, axiològica i pedagògica, partint de la història del pensament transhumanista i aprofundint en aquells aspectes de més rellevància per a la investigació. En relació amb l’objectiu principal, aquest consta de corroborar o desmentir les tres hipòtesis plantejades inicialment: Hipòtesi 1–La relació de dependència vers la tecnologia serà inexorablement creixent en els següents anys, Hipòtesi 2–El Transhumanisme està essent fiscalitzat moralment, Hipòtesi 3–El Transhumanisme suposarà, progressivament, la fi de la pedagogia en el sentit humanista que és entesa en l’actualitat. Pel que fa a la metodologia emprada, s’ha optat per la fenomenològica-hermenèutica. D’aquesta manera, l’itinerari de la investigació ha estat el següent: en un primer moment, la descripció del fenomen evitant els pre-judicis; en segon terme, la interpretació-comprensió del mateix en el marc d’època actual; per últim, la constatació de les condideracions pedagògiques i axiològiques que han de regular l’educació. Per dur-ho a terme, es realitza un recorregut per l’obra de diferents autors, manifestos, declaracions iesdeveniments que han tractat el Transhumanisme tant des d’una perspectiva favorablecom d’una detractora. Finalment, després de la discussió i interpel·lació de diverses veus autoritzades en la matèria, s’ofereixen unes conclusions arran de la ratificació o negació de les hipòtesis inicials, entre les quals cal realçar que: efectivament s’estableix una relació de dependència creixent entre la societat i el desenvolupament científic; és perfectament qüestionable que l’Ètica estigui fiscalitzant el desenvolupament científic i, per tant, el Transhumanisme; malgrat que la Pedagogia no desapareixerà en un estadi transhumanista, aquest sí que assentarà les bases per a la seva desaparició en un hipotètic món Posthumà. |
|---|