Avaluació a nivell poblacional de l’impacte dels determinants ambientals en l’ictus isquèmic
L’ictus isquèmic és una malaltia amb un gran impacte en la societat per la incidència i discapacitat que presenta, indicadors que continuaran augmentant en les pròximes dècades. En aquest context, és important conèixer tots els factors de risc implicats en l’aparició i la discapacitat associades a l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675362 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675362 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ictus Stroke Determinants ambientals Determinantes ambientales Environmental determinants Contaminació atmosfèrica Contaminación atmosférica Air pollution Ciències de la Salut 00 |
| Sumario: | L’ictus isquèmic és una malaltia amb un gran impacte en la societat per la incidència i discapacitat que presenta, indicadors que continuaran augmentant en les pròximes dècades. En aquest context, és important conèixer tots els factors de risc implicats en l’aparició i la discapacitat associades a la malaltia. Més enllà dels factors de risc tradicionals de la malaltia, en els últims anys hi ha hagut una creixent evidència sobre l’impacte dels determinants mediambientals relacionats amb la vida urbana, com són l’exposició a la contaminació atmosfèrica, els espais verds i el soroll del trànsit, en el risc d’ictus. Malgrat aquesta evidència, actualment es desconeix quin és l’impacte que tindrien els determinants mediambientals al nostre entorn pel que fa al risc d’ictus. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és determinar en el nostre entorn 1) quin és l’impacte de l’exposició a contaminació atmosfèrica –principalment, contaminants relacionats amb el trànsit, com són les partícules fines (PM2.5), el diòxid de nitrogen (NO2) i el sutge (BC),– en el risc d’ictus isquèmic; 2) quin és l’impacte d’altres determinants mediambientals com els espais verds en la incidència de l’ictus isquèmic; 3) quin és el subgrup de la població susceptible als efectes d’aquests determinants de la malaltia; i 4) quin és l’efecte de l’exposició a contaminació atmosfèrica (PM2.5), els espais verds i el soroll del trànsit rodat i la gravetat inicial de la malaltia. Per respondre a aquests objectius es presenten els resultats de dos estudis. En el primer estudi avaluem l’efecte de l’exposició individual a contaminants atmosfèrics en la incidència d’ictus isquèmic en una cohort poblacional actual que inclou gran part de la població adulta de Catalunya i observem un augment del risc, sobretot relacionat amb l’exposició a NO2. Destaquem que aquesta associació es troba present fins i tot a nivells de contaminants per sota dels considerats com a segurs per la legislació actual a la Unió Europea. Per contra, l’exposició a espais verds al voltant de la residència dels individus de la cohort s’associa a un menor risc d’ictus isquèmic. A l’estudi no trobem cap modificació de l’efecte per variables individuals (edat i tabaquisme) ni pel nivell socioeconòmic individual. En el segon estudi, descrivim la relació entre l’exposició a contaminació atmosfèrica, l’exposició a espais verds i soroll del trànsit rodat i la gravetat de l’ictus en una cohort de pacients hospitalitzats amb ictus isquèmic a Barcelona. En aquest estudi trobem que els pacients exposats a majors nivells de verdor al voltant del domicili presenten un menor risc de patir un ictus greu en el moment agut, mentre que els individus exposats a un major nivell de soroll del trànsit tenen un major risc de presentar ictus greus. No hem trobat cap relació entre l’exposició a contaminació atmosfèrica (PM2.5) i la gravetat de la malaltia. L’associació entre l’exposició a espais verds i la gravetat de l’ictus es manté en considerar de manera conjunta els altres determinants ambientals. En conclusió, l’exposició crònica a contaminació atmosfèrica al nostre entorn té un impacte negatiu que es tradueix en un augment del risc de patir un ictus, mentre que l’exposició a espais verds exerceix un efecte beneficiós tant en el risc com en la gravetat inicial de l’ictus isquèmic. Tanmateix, l’exposició a soroll influeix negativament en la gravetat inicial de la malaltia. L’evidència generada amb aquests estudis permetrà prendre decisions tant individuals com poblacionals a diferents interessats i en diferents nivells (tant en polítiques de salut pública com pel que fa a decisions clíniques) i a diferents escales (local, regional, nacional i europea) per mitigar o potenciar els efectes d’aquests determinants ambientals i millorar la prevenció primària de l’ictus isquèmic a Catalunya. |
|---|