El Llibre vermell de Montserrat, una corona sonora de llaors marianes

Aquest article fou en el seu origen una conferència per a preludiar un concert del Llibre Vermell de la Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall. Posteriorment, ha donat peu a un reguitzell de reflexions sobre l'entorn i el marc mitològic en què fou escrit aquest important còdex català tardom...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Gregori Cifré, Josep Maria|||0000-0003-3300-449X
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2011
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:321594
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/321594
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Música catalana medieval
Llibre Vermell
Montserrat
Estètica de la música medieval
Simbolisme musical
Medieval Catalan music
Aesthetics of medieval music
Musical symbolism
Descripción
Sumario:Aquest article fou en el seu origen una conferència per a preludiar un concert del Llibre Vermell de la Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall. Posteriorment, ha donat peu a un reguitzell de reflexions sobre l'entorn i el marc mitològic en què fou escrit aquest important còdex català tardomedieval. Després de rememorar les fonts de la tradició devocional de Montserrat i d'incidir en la riquesa de la seva iconografia, l'autor fa un comentari de les deu composicions musicals conservades que formen part d'aquest còdex. En aquest sentit, apunta la hipòtesi d'una probable concepció duodenària de les obres que integrarien el còdex en el seu moment i ofereix un breu comentari del repertori conservat incidint en alguns aspectes de caràcter numèric i simbòlic que han passat desapercebuts. Es tracta d'un article concebut en forma d'assaig i, com a tal, fa ús de recursos i llicències poètiques per glosar la bellesa musical d'aquest singular repertori. L'autor recorda com l'art i la música medievals eren els vehicles d'una exegesi sensible per a un poble que no sabia llegir, però sí sentir i intuir, i, precisament per això, l'emotivitat artística provenia de l'escalfor espiritual que suscitava l'evocació visual i auditiva dels misteris.