Aqa K'énak: Navegación Indígena en Patagonia 1520-1960. Una aproximación desde la etnohistoria y la arqueología
Des de les primeres exploracions europees a les costes de Patagònia i Terra del Foc es va advertir l'existència de poblacions indígenes que feien servir canoes per desplaçar-se. Les comunitats canoeres van ser àmpliament descrites a la crònica i creixentment investigades per l'antropologia...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691100 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691100 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Navegació indígena Indigenous navigation Navegación indígena Canoes Canoas Ciències Socials 90 |
| Sumario: | Des de les primeres exploracions europees a les costes de Patagònia i Terra del Foc es va advertir l'existència de poblacions indígenes que feien servir canoes per desplaçar-se. Les comunitats canoeres van ser àmpliament descrites a la crònica i creixentment investigades per l'antropologia i l'arqueologia des de la segona meitat del segle XX. Tot i això, la nàutica indígena a Patagònia ha estat escassament tractada, possiblement per l'absència d'evidències directes en el registre arqueològic. A partir de la revisió els albiraments registrats en fonts històriques entre 1520 i 1960 a Foc-Patagonia, aquesta investigació apunta a identificar les pràctiques nàutiques observades entre les comunitats canoeres, la seva variabilitat espaciotemporal, les seves característiques tecnològiques i els patrons relatius a l'ús del espai. Fem servir una aproximació des del mètode històric analitzant 1299 relats de viatge, bitàcoles, camins i altres fonts escrites a l'àrea compresa entre els paral·lels 41è al 56è Sud. La informació sistematitzada va conduir a la generació d'una base de dades digital (HGis) la que va permetre analitzar variables relacionades com els tipus d'embarcacions i campaments descrits, la distribució espai-temporal i l'estacionalitat. Igualment s'han analitzat factors de navegabilitat, gestió de primeres matèries, i aspectes socials relacionats a les pràctiques nàutiques, que inclouen atributs relacionats a l'organització social i relacions interculturals. Finalment, la informació sistematitzada de les fonts va ser contrastada amb els llocs arqueològics coneguts per a l'àrea d'estudi amb la finalitat d'avaluar la continuïtat o el canvi en els patrons de l'ús de l'espai, les variacions en la gestió de recursos i la intensitat de les modificacions observades a les pràctiques nàutiques indígenes observades durant el període comprès entre 1520 i 1960. Tot i que l'anàlisi va implicar una lectura antropològica de les fonts, la perspectiva nova rau en l'aproximació a la dada històrica i arqueològica des d'un enfocament relacional. Aquesta aproximació proposa un enfocament metodològic per a l'anàlisi de fonts escrites com a instrument per a la formulació de problemes i d'hipòtesis en arqueologia. Dins dels resultats més significatius, identifiquem possibles evidències de fluxos migratoris procedents des de Patagònia septentrional que arriben a l'estret de Magallanes a partir de la segona meitat del segle XVIII, processos d'incorporació tecnològica per influència per efecte del contacte cultural entre poblacions culturalment diferenciades, àrees de confluència interètnica, transferències de coneixements referits a l'etnoenginyeria de materials, arquitectura naval i arts nàutiques. Constatem dinàmiques de mobilitat més àmplies de les que tradicionalment han estat descrites i observem patrons que suggereixen un ús extensiu de l'espai i de les interconnexions amb el paisatge, que van posar en contacte les tripulacions canoeres amb altres grups indígenes terrestres i marins, aspecte que discuteix la imatge desconstruïda sobre aquestes poblacions. |
|---|