Culturalisme
La tesi parteix de la situació actual en la qual el «culturalisme», és a dir el discurs que remarca l'existència de les diferències culturals entre els humans, s'està difonent ràpidament. El culturalisme assumeix, en diferents graus i mesures, que les persones s'organitzen en grups cu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2001 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:38152 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/38152 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Identitat ètnica Educació intercultural Pluralisme (Ciències socials) |
| Sumario: | La tesi parteix de la situació actual en la qual el «culturalisme», és a dir el discurs que remarca l'existència de les diferències culturals entre els humans, s'està difonent ràpidament. El culturalisme assumeix, en diferents graus i mesures, que les persones s'organitzen en grups culturals, és a dir que una persona es pot descriure, explicar i valorar en termes de la cultura o cultures de les que forma part, i que totes les cultures són iguals en quant al seu status ontològic i per tant igualment valuoses i respectables. Aquesta abstracció de la història deixa fora el marc de relacions de poder que les constitueixen en un moment determinat. La tesi consisteix en la descripció crítica d'aquesta situació i els seus efectes així com en la defensa de la hipòtesi que la cultura és una construcció social i no pas l'espai «donat» o «real» des del qual es construeix la realitat. Per tal de sostenir aquesta hipòtesi en primer lloc recordo que la idea de cultura és un concepte modern, amb un origen concret i uns usos definits en un context històric i polític precís. Un recorregut històric en el qual es consolida (es torna sòlida) i ocupa a poc a poc, però de forma inexorable, l'espai discursiu de la descripció, l'explicació i l'avaluació dels diferents grups socials. La cultura acaba sent un concepte totalitzador que es constitueix en l'espai, neutre, a l'interior del qual tenen lloc els processos històrics i socials. Tan sols el terreny damunt del qual es dirimeixen les relacions de poder. Defensar que la cultura és una construcció social permet retornar-la a l'espai «humà» del qual no hauria d'haver sortit, desdivinitzarla i desnaturalitzarla, i invertir la concepció habitual que allò social és un producte cultural per tal d'afirmar el contrari, que allò cultural és un producte social. D'aquesta manera, la idea que la realitat de la cultura no és sinó una construcció social permet analitzar-ne críticament els efectes que produeix en la gestió dels individus moderns. Sobretot els efectes de categorització i de legitimació dels prejudicis i de la discriminació que provoca. Això és perquè la idea de cultura legitima determinades construccions que permeten determinades relacions de poder en elaborar suposades descripcions objectives d'un cert estat de les coses (tal i com també fan les idees de raça, sexe o individu). Per aquesta raó en la tesi es proposa que si es vol treballar en i per a una psicologia social crítica aquesta no pot partir de la base del culturalisme per a fer-ho. Això es concreta al llarg de la tesi en el plantejament dels problemes que comporta l'ús d'arguments culturalistes en alguns espais de crítica com ara la crítica al racisme, la crítica a les visions essencialistes de la cultura, la crítica a la globalització, la crítica relativista al realisme, i, finalment, la crítica a la identitat singular, unitària i autònoma de la modernitat. La tesi conclou amb la proposta de revisar els conceptes tradicionals de si mateix i de situació per a treballar en una psicologia social que no necessiti la idea de cultura. |
|---|