Rebel bodies and affects in movement: Imagining scenes for an indocile pedagogy
Aquest projecte de recerca es basa en l’experiència d’una etnografia performativa col·laborativa, que va tenir lloc en dos centres d’educació secundària de Barcelona durant el curs 2016-2017 en el context del projecte PI(E)CE, una iniciativa artística, social i educativa. Situat dins d’un marc que e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671980 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671980 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arts escèniques Artes escénicas Performing arts Etnografia performativa Etnografía performativa Performance ethnography Pedagogia transformadora Pedagogía transformadora Transformative pedagogy Ciències Socials 37 |
| Sumario: | Aquest projecte de recerca es basa en l’experiència d’una etnografia performativa col·laborativa, que va tenir lloc en dos centres d’educació secundària de Barcelona durant el curs 2016-2017 en el context del projecte PI(E)CE, una iniciativa artística, social i educativa. Situat dins d’un marc que entrellaça les polítiques de l’emoció des d’una perspectiva feminista i postcolonial, les pedagogies de l’alliberament i de contacte, i els estudis de performance i performativitat, aquest projecte explora les possibilitats de resistència i transformació en escenes on els adolescents participants desafien els discursos tradicionals de gènere, la racialització i la sexualitat, produeixen contra-relats i, finalment, experimenten o negocien amb les seves identitats. Prenent el fil de les accions pedagògiques proposades a PI(E)CE i les creacions dels participants, la investigació es mou per les escenes que van il·luminar elements d’una pedagogia de resistència, agència i transformació. A través d’una etnografia performativa, que es nodreix de la fenomenologia queer i de l’afecte en / com a metodologia, es produeixen composicions d’escenes que tracen una trobada entre l’art i l’educació, i alhora, possibiliten la imaginació d’una pedagogia transformadora. Aquesta recerca impulsa la creació d’un marc per a una pedagogia indòcil -que inspirada en els elements de contacte, moviment i imaginació- elabora les interseccions entre l’emocionalitat i la identitat, la performance i la performativitat. Finalment, aquest projecte d’investigació desenreda la qüestió de les estratègies interpretatives proporcionades per la investigació qualitativa, a través de la tàctica de plugging-in. En aquesta direcció, l’emoció s’abraça no només com un element de la metodologia, sinó com un mètode en si mateix en un intent de mobilitzar els imaginaris alternatius de la recerca. |
|---|