El problema de la fundamentación filosófica de los Derechos Humanos
La humanitat, sofrint la imperant necessitat de fonamentar filosòficament els drets humans, es troba obligat a rescatar i repensar les propostes d'un valuós firmament filosòfic. Davant de tal exigència, es presenta una genealogia del «principi de justícia», entès com a nucli dels drets humans,...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251581 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/251581 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Lévinas, Emmanuel Drets humans Derechos humanos Human rights Justicia Justice Ciències Humanes |
| Sumario: | La humanitat, sofrint la imperant necessitat de fonamentar filosòficament els drets humans, es troba obligat a rescatar i repensar les propostes d'un valuós firmament filosòfic. Davant de tal exigència, es presenta una genealogia del «principi de justícia», entès com a nucli dels drets humans, per desbancar les fonamentacions heretades. Seguidament, i ja situats en un escenari regnat per l'obsolescència teòrica i les seves terribles conseqüències, es presenta la fórmula ètica d'Emmanuel Lévinas per concebre els drets humans com a drets de l'altre humà; es proposa l'alteritat transcendental com la senda de coneixement i revelació de el contingut del entès, avui dia, com a drets humans. |
|---|