Análisis del aprendizaje de conceptos de Electrostática en la formación del profesorado de Física Doctorat en Educació: Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències (Àmbit I)
L’objectiu d’aquest treball és analitzar les explicacions de professors de física en formació quan experimenten amb diferents fenòmens electrostàtics inclosos en una seqüència d’ensenyament i aprenentatge (SEA). Els participants van ser 67 estudiants de Pedagogia en física i matemàtica de la Univers...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675041 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675041 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Electrostàtica Electrostática Electrostatics Didàctica Didáctica Education Models Modelos Ciències Humanes 378 |
| Sumario: | L’objectiu d’aquest treball és analitzar les explicacions de professors de física en formació quan experimenten amb diferents fenòmens electrostàtics inclosos en una seqüència d’ensenyament i aprenentatge (SEA). Els participants van ser 67 estudiants de Pedagogia en física i matemàtica de la Universitat de Santiago de Xile. L’estudi va ser realitzat en el context d’un curs del programa d’estudis de la carrera, fent servir així la metodologia de recerca-acció. El propòsit d’incorporar la perspectiva de models a l’ensenyament dels docents en formació és que siguin capaços de construir explicacions científiques basades en evidències, teories i idees acceptades per la comunitat científica, permetent interpretar fenòmens quotidians com ara el fregament i posterior atracció de cossos , i l’efecte de la gàbia de Faraday. S’espera que els estudiants utilitzin el model de distribució i interacció entre càrregues elèctriques, i després expliquin fenòmens més complexos amb el model de camp elèctric, per finalment utilitzar-los de manera simultània. Es van recollir 1809 respostes (explicacions escrites i dibuixos) de 27 activitats en una seqüència de 12 hores (4 sessions de 3 hores cadascuna). Les dades obtingudes són de tipus qualitatiu. Aquestes dades van ser analitzades mitjançant la tècnica d’anàlisi de contingut, que va donar 40 categories que es presenten en xarxes sistèmiques i que després van ser quantificades. Posteriorment, es van agrupar les respostes a 4 nivells d’adequació als models. Finalment, es va analitzar el grau dimpacte de les característiques didàctiques de la SEA en els resultats d’aprenentatge, utilitzant l’eina khi quadrat (χ²). Els resultats de la investigació mostren una millora significativa de les explicacions dels estudiants al llarg de la seqüència a causa de diversos factors, com la presència de discussions promogudes pel docent, interacció entre iguals, experiències prèvies reals i experiències hipotètiques. També trobem que el nivell de les respostes disminueix generalment en passar d’un dispositiu experimental a un altre, encara que l’explicació subjacent sigui la mateixa; i que en el cas dels fenòmens que requereixen dues explicacions de diferent tipus, una és desenvolupada amb més profunditat que l’altra en un mateix model. Es conclou que, a electrostàtica, tots els fenòmens aparentment simples requereixen explicacions complexes, i que cada fenomen electrostàtic comporta una àmplia varietat d’explicacions identificades. També conclou que la clau per entendre el model de distribució i interacció de càrregues és diferenciar els processos de reordenament de transferència de càrregues, i un dels reptes de l’ensenyament de la física és passar de pensar en propietats a pensar en interaccions. |
|---|