Patterns of abundance and functional traits of woody plant communities in andean elevation gradients
La representativitat d’espècies llenyoses que coexisteixen als boscos andins tropicals presenta diferents patrons de distribució, els quals podrien variar a mesura que canvien els factors ambientals en boscos montans ubicats a diferents elevacions. El segon capítol analitza les relacions entre la bi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690717 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690717 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Patrons d'abundància Patrones de abundancia Abundance patterns Trets funcionals Rasgos funcionales Functional traits Boscos montans Bosques montanos Montane forest Ciències Experimentals 00 |
| Sumario: | La representativitat d’espècies llenyoses que coexisteixen als boscos andins tropicals presenta diferents patrons de distribució, els quals podrien variar a mesura que canvien els factors ambientals en boscos montans ubicats a diferents elevacions. El segon capítol analitza les relacions entre la biomassa de plantes llenyoses arbòries de boscos montans andins i els patrons de dominància dins de comunitats locals ia escala regional, considerant l’efecte de l’elevació i la precipitació. S’han analitzat arbres ≥2.5 cm de DAP, en parcel·les establertes entre els 260-4350 m d’elevació entre l’Amazònia i els Andes de Bolívia. Les anàlisis de dades es van basar en el càlcul de l’índex d’equitat de Simpson per a totes les espècies i de la biomassa de cada espècie, dins de cada parcel·la; i la mesura de la freqüència de cada espècie del total de parcel·les a cada elevació. Es van fer servir models lineals per avaluar les relacions entre variables. Trobem que la biomassa està relacionada negativament amb l’elevació i positivament amb la precipitació. També, biomassa va estar relacionada negativament amb l’índex d’equitat de Simpson, indicant que l’abundància de les espècies contribueix a l’augment de la biomassa al llarg del gradient d’elevació. D’altra banda, la relació negativa entre freqüència d’espècies i biomassa indica que les espècies menys freqüents aporten en conjunt amb més biomassa a escala de paisatge. Finalment, aquestes relacions són més fortes en terres baixes i decreixen cap a elevacions més grans. El tercer capítol avalua els patrons de trets funcionals en relació amb espècies abundants a parcel·les locals al llarg de gradients d’elevació. Es van analitzar espècies llenyoses > 2.5 cm de DAP, dins de parcel·les establertes en dos gradients d’elevació a Bosbuscaro (Equador) i Riu Abiseu (Perú). Es van considerar els següents trets funcionals: densitat de la fusta, àrea foliar específica, gruix de la fulla, i alçada de la planta. Per a les anàlisis es va utilitzar el model Community Assembly by Trait Selection (CATS), considerant l’abundància d’espècies dins de cada parcel·la com a variable resposta i els quatre trets funcionals, juntament amb l’elevació, com a variables predictores. Trobem que l’abundància està relacionada significativament amb els trets funcionals al llarg del gradient d’elevació. En baixes elevacions, les espècies abundants van tenir baixos valors de densitat de la fusta i un port més gran (alçada) a Bombuscaro, mentre que a Abiseu les espècies abundants presentaven una major altura dels seus individus, però amb valors de densitat de la fusta majors. A tots dos llocs, per a altes elevacions, les espècies abundants van presentar valors alts de gruix de la fulla. Els valors baixos d’àrea específica de la fulla van estar relacionats amb les espècies abundants només a Abiseu. El quart capítol analitza la diversitat funcional de les comunitats en relació amb la biomassa a nivell de parcel·la als dos gradients d’elevació, Bombuscaro (Equador) i Abiseu (Perú). Es va analitzar la mitjana ponderada de la comunitat i l’índex de variació funcional de: densitat de la fusta, àrea foliar específica, gruix de la fulla i alçada de la planta, amb la finalitat de determinar si a les comunitats estudiades al gradient d’altitud prevalien espècies amb estratègia de tipus adquisitiu o conservatiu. La diversitat funcional varia segons els canvis en l’abundància de les espècies al llarg del gradient d’elevació. S’hi van trobar espècies amb característiques adquisitives en baixes elevacions; mentre que a comunitats establertes en altes elevacions prevalen els trets conservatius. Es van trobar alts valors de biomassa en comunitats dominades per espècies amb síndrome adquisitiva. |
|---|