Mapping drivers of change for decision making in biodiversity conservation
Aquesta tesi es fonamenta en els principis de l'ecologia del paisatge i la biologia de la conservació per desenvolupar eines que contribueixin a desentrellar les complexes relacions entre les espècies, els seus trets, els hàbitats que ocupen i els processos ecològics que els connecten. Emmarcad...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:321486 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/321486 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ecologia del paisatge Landscape ecology Ecología del paisaje Ciències Experimentals |
| Sumario: | Aquesta tesi es fonamenta en els principis de l'ecologia del paisatge i la biologia de la conservació per desenvolupar eines que contribueixin a desentrellar les complexes relacions entre les espècies, els seus trets, els hàbitats que ocupen i els processos ecològics que els connecten. Emmarcada en el context ciència-política configurat pels acords internacionals sobre biodiversitat, aquesta recerca pretén aportar un enfocament metodològic sòlid per comprendre on, quan i per què estan canviant les distribucions i poblacions de les espècies, amb l'objectiu final de donar suport a una presa de decisions més eficaç en la planificació de la conservació i la restauració. El fil conductor d'aquesta recerca és la cartografia dels factors de canvi com a eina efectiva en la planificació i orientació de la gestió de la biodiversitat. Perquè aquesta eina assoleixi l'impacte desitjat, cal considerar en profunditat tres aspectes clau. En primer lloc, m'he centrat en la informació de les espècies, posant èmfasi en la importància de comprendre la seva vulnerabilitat a través de les sensibilitats específiques i la disponibilitat dels requeriments d'hàbitat. En segon lloc, he abordat els aspectes metodològics menys explorats de la cartografia dels factors de canvi, demostrant que la resolució temàtica i temporal d'aquests mètodes influeix profundament en la qualitat i utilitat de les decisions de conservació. En tercer lloc, he avaluat mètodes per integrar les dades d'espècies amb els motors ambientals, destacant la necessitat de comprendre els mecanismes ecològics, especialment les respostes de les espècies als canvis ambientals en funció dels seus requeriments d'hàbitat. Considerant aquest marc, podem avançar cap a un enfocament metodològic més coherent i operatiu que proporcioni als gestors del territori eines útils per prendre decisions més ben informades i contribuir de manera significativa a aturar la pèrdua de biodiversitat. Aquest enfocament s'estructura en quatre capítols que desenvolupen dos grans eixos temàtics: la informació sobre les espècies i la cartografia dels factors de canvi, els quals proporcionen informació clau per entendre millor on, quan i per què canvien les distribucions de les espècies. El primer capítol es centra en l'ús la informació específica de les espècie, com ara la distribució i la sensibilitat, per avaluar l'impacte d'un esdeveniment meteorològic extrem sobre una espècie d'ocell. El segon capítol tracta la cartografia dels factors de canvi, analitzant com la resolució temàtica influeix en la quantificació del risc de conservació. El tercer capítol examina el paper de la resolució temporal en els mapes dels factors de canvi i proposa un mètode per identificar les àrees i els períodes prioritaris per a prendre accions de conservació. Finalment, el quart capítol avalua com la incorporació de la disponibilitat de requeriments d'hàbitat de les espècies pot millorar la cartografia de riscos i també de les oportunitats, amb l'objectiu de guiar de manera més eficaç les accions de conservació i restauració. |
|---|