Development and Mechanistic Understanding of Photochemical Reactions
Aquesta tesi doctoral descriu el desenvolupament i l’estudi del mecanisme de reaccions fotoquímiques organocatalítiques. Inicialment, ens centrem en el disseny de noves transformacions químiques promogudes per la formació de complexos donadors-acceptors d'electrons (EDA). En aquest context, es...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/441745 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/441745 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Química Fotoquímica Catàlisi asimètrica Chemistry Photochemistry Asymmetric Catalysis Ciències 5 54 547 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral descriu el desenvolupament i l’estudi del mecanisme de reaccions fotoquímiques organocatalítiques. Inicialment, ens centrem en el disseny de noves transformacions químiques promogudes per la formació de complexos donadors-acceptors d'electrons (EDA). En aquest context, es va desenvolupar una alquilació fotoquímica enantioselectiva en la posició alfa de cetones amb bromurs d'alquil pobres en electrons mitjançant la formació d’enamines. Posteriorment, vam ampliar aquesta estratègia, mitjançant la formació de complexos EDA, a l'alquilació fotoquímica d’indols amb bromurs d'alquil pobres en electrons. La segona part del meu doctorat es va caracteritzar per una progressiva transició des del desenvolupament de noves reaccions cap a un enfocament centrat en els estudis de mecanisme de reacció. En particular, vam realitzar un estudi detallat del mecanisme de reacció d'algunes transformacions fotoquímiques enantioselectives prèviament desenvolupades en el grup. Es va estudiar el mecanisme de l’alquilació fotoquímica d'aldèhids en la posició alfa mitjançant la formació d’enamines. El rendiment quàntic d’aquesta va revelar que es desenvolupava mitjançant un mecanisme en cadena radical. A més, estudis cinètics van establir que el pas en què l’enamina reacciona amb el radical centrat en el carboni, per formar l'enllaç carboni-carboni, era el pas limitant de la velocitat de reacció. Addicionalment, es va descobrir quin era el pas limitant de la velocitat de reacció de l'addició conjugada de radicals a enones cícliques β,β-disubstituïdes mitjançant la formació d'ions imini; reacció prèviament desenvolupada en el grup. |
|---|