Els canelobres de Joan Matons per a la seu de Mallorca
La present tesi doctoral consisteix en l'estudi integral d'una obra excepcional de l'argenteria europea: els dos monumentals canelobres de set braços d'argent obrats per Joan Matons per a la seu de Mallorca (1704-1718). D'una banda, la recerca es fonamenta en l'anàlisi...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243185 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/243185 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Argenteria Canelobres Joan Matons Platería Silverwork Candelabros Candelabra Ciències Humanes |
| Resumo: | La present tesi doctoral consisteix en l'estudi integral d'una obra excepcional de l'argenteria europea: els dos monumentals canelobres de set braços d'argent obrats per Joan Matons per a la seu de Mallorca (1704-1718). D'una banda, la recerca es fonamenta en l'anàlisi d'una documentació molt nombrosa relativa tant al procés d'obratge com al litigi que va enfrontar l'argenter amb els canonges mallorquins durant més de deu anys. De l'altra, en l'estudi tipològic i dels models gràfics que va emprar Matons com a font d'inspiració. Paral·lelament, es tracta la trajectòria del mestre, tant des d'un punt de vista familiar com professional, i es tenen en compte diferents aspectes de l'argenteria del període a Barcelona com, per exemple, els gravats que els argenters van utilitzar per a resoldre el dibuix corresponent al seu examen de passantia. La tesi s'organitza en dos volums. El primer s'inicia amb un capítol introductori en el qual es presenten l'objecte d'estudi, els motius que justifiquen la necessitat de la recerca i els criteris bàsics que l'han guiat. Tot seguit, es dóna pas a la investigació pròpiament dita, dividida en tres grans parts. La primera està dedicada a l'argenteria barcelonina del període, amb especial atenció a la cultura gràfica i teòrica dels argenters i a la col·laboració amb els escultors a l'hora d'elaborar els models previs a l'obra. També es dediquen epígrafs específics a tres grans nissagues amb les quals Joan Matons va tenir-hi lligams familiars o professionals: els Fornaguera, els Via i els Tramulles. La segona se centra en l'argenter, tant pel que fa als aspectes biogràfics com als testimonis documentals de les obres no conservades. A més, es reserva un apartat específic per a l'urna de sant Bernat Calvó (1701-1728), en el qual es porta a terme un repàs historiogràfic i, com a novetat, es presenten alguns dels gravats a partir dels quals es van concebre els relleus historiats. La tercera part està consagrada íntegrament als canelobres. S'hi explica amb detall el procés d'obratge, les diferents fases del litigi i els debats artístics que va generar. A més, es té en compte l'ús que es va fer de la doctrina jurídica i de la teoria artística a l'hora de defensar les diferents posicions. Tot seguit, es desenvolupa l'estudi de l'obra, amb epígrafs relatius als aspectes tipològics, litúrgics i als referents gràfics. Es conclou aquesta part amb la recepció dels canelobres i les seves vicissituds des de l'arribada a Mallorca i fins a l'actualitat. A mode d'epíleg, es proposa una aproximació a la personalitat de l'argenter, amb un recull de les opinions que va generar entre els contemporanis. En darrer lloc, les conclusions certifiquen la importància dels canelobres en el context de l'argenteria catalana i europea. El segon volum es dedica als apèndixs gràfic i documental i s'hi inclou un recull detallat de les despeses relatives a l'obratge i al posterior litigi. L'enfocament metodològic prioritza l'estudi dels canelobres i de l'artífex des d'una perspectiva integradora que té en compte el context cultural, artístic, social, litúrgic, teòric i, fins i tot, jurídic de la Barcelona del 1700. Amb aquesta finalitat, s'empren la recerca bibliogràfica, la tècnica documental i el treball de camp com a tècniques d'investigació qualitatives. En definitiva, la tesi doctoral permet conèixer amb detall un episodi clau del context artístic català de la primera meitat del segle XVIII, que va tenir una gran repercussió més enllà del món de l'argenteria. Alhora, posa de relleu l'excel·lència de l'obra i el rol destacat que va tenir Joan Matons en el panorama barceloní de l'època. |
|---|