Aturada cardíaca: Optimització de l'administració d'oxigen i resposta fisiològica dels reanimadors a dos minuts ininterromputs de compressions toràciques

1) HIPÒTESIS I OBJECTIUS. Aquesta tesi està basada en dos articles (Quintana S, Martinez Perez J, Alvarez M, Vila JS, Jara F, Nava JM. "Maximum FIO(2) in minimum time depending on the kind of resuscitation bag and oxygen flow". Intensive Care Med. 2004;30(1):155-8. i Quintana S, Sánchez B,...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Quintana Riera, Salvador
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2007
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/2228
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0110108-125648
http://hdl.handle.net/10803/2228
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Suport Vital Avançat
Suport Vital Bàsic
Aturada cardíaca
Compressió toràcica
Ciències de la Salut
616.1
Descripción
Sumario:1) HIPÒTESIS I OBJECTIUS. Aquesta tesi està basada en dos articles (Quintana S, Martinez Perez J, Alvarez M, Vila JS, Jara F, Nava JM. "Maximum FIO(2) in minimum time depending on the kind of resuscitation bag and oxygen flow". Intensive Care Med. 2004;30(1):155-8. i Quintana S, Sánchez B, Trenado J, Fernández MM, Mestre JV. "The physiological effect on rescuers of doing two minutes of uninterrupted chest compressions". Resuscitation. 2007 Jul;74(1):108-12) que tenen en comú que contemplen aspectes del tractament de l'aturada cardíaca en el Suport Vital Bàsic i Avançat: buscant optimitzar l'aportació d'oxigen durant l'aturada cardiorespiratòria, el primer, avaluant la resposta fisiològica a dos minuts sense interrupcions de compressions toràciques, el segon.<br/><br/>1R. ESTUDI:<br/><br/>"Màxima FiO2 en el mínim temps en funció del tipus de bossa de ressuscitació i el flux d'O2".<br/><br/>Estudi de laboratori per analitzar les FiO2 assolides depenent del tipus de bossa de ressuscitació i els diferents i creixents fluxos d'O2, així com per conèixer el temps que tarda a estabilitzar-se la FiO2.<br/><br/>HIPÒTESI:<br/>En condicions de laboratori, la FiO2 que podem assolir amb una bossa de ressuscitació depèn de molts factors. Quan deixem fixos la freqüència respiratòria i el volum corrent, podem preveure la FiO2 en funció del tipus de bossa de ressuscitació i del flux d'O2 subministrat.<br/><br/>OBJECTIUS:<br/>Objectiu primari: Analitzar els valors de FiO2 assolits en funció del tipus de bossa de ressuscitació i del flux d'O2 administrat, amb freqüència respiratòria i volum corrent fixos.<br/><br/>Objectiu secundari: Estudiar quant temps transcorre fins que s'estabilitza la FiO2.<br/><br/><br/>2N ESTUDI:<br/><br/>"Resposta fisiològica del reanimador d'una aturada cardiorespiratòria a dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions."<br/><br/>Estudi de laboratori en el qual, partint de la base que tenim una víctima en aturada cardiorespiratòria ja intubada i amb la via aèria segellada, s'apliquen dos minuts ininterromputs de compressions toràciques.<br/><br/>HIPÒTESI:<br/>La resposta fisiològica del reanimador d'una aturada cardíaca a dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions queden dintre d'uns límits perfectament tolerables, tant des del punt de vista objectiu com del subjectiu.<br/><br/>OBJECTIUS:<br/>Objectiu primari: Avaluar la resposta fisiològica del reanimador d'una ACR a dos minuts de compressions toràciques a 100 min-1 sense interrupcions mitjançant l'ànàlisi de la freqüència cardíaca i la SatO2.<br/>Objectius secundaris: Estudiar temps de recuperació després de dos minuts de compressions toràciques ininterrompudes i la resposta subjectiva mitjançant una escala visual analògica.<br/><br/>CONCLUSIONS:<br/><br/>1- Hi ha diferències significatives entre la FiO2 administrada amb els diferents fluxos d'O2 en funció del tipus de bossa de ressuscitació, motiu pel qual s'aconsella:<br/><br/>a) Utilitzar sempre que sigui possible la bossa de ressuscitació del tipus C.<br/><br/>b) El model B, que és el C sense reservori, es comporta administrant la pitjor FiO2. Intentarem evitar-lo, bé muntant el reservori correctament, bé utilitzant el model A.<br/><br/>c) El model A, intermedi continua tenint un paper, ja que és pitjor que el C però millor que aquest quan no està correctament muntat.<br/><br/><br/>2- El flux d'O2 adequat per aconseguir la màxima FiO2 és de 12 litres min-1 per al model C i com a mínim de 20 litres min-1per als altres dos sistemes.<br/><br/>3- El temps que tarda el sistema C per administrar una FiO2 estable és el més curt, inferior al minut, sensiblement inferior al temps que tarda el model B i significativament més curt que el que tarda el model A.<br/><br/>4- El grau de fatiga del reanimador d'una Aturada Cardiorespiratòria com a resultat de dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions és perfectament tolerable des del moment que:<br/><br/>a) No hi ha una gran taquicàrdia ni durant els dos minuts de compressions toràciques ni al final i, en tot cas, sempre per sota dels límits d'una prova d'esforç convencional.<br/><br/>b) No es presenta desaturació ni durant ni després de les compressions toràciques.<br/><br/>c) La recuperació després dels dos minuts de compressions toràciques és ràpida i, en tot cas, requereix un interval inferior als dos minuts.<br/><br/>d) La fatiga mesurada amb escala subjectiva és perfectament tolerada per part de la mostra escollida.

Similares en LA Referencia