Resistencia a azitromicina en mycoplasma genitalium y neisseria gonorrhoeae en Barcelona

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) constitueixen un important problema de salut pública. Mycoplasma genitalium és un microorganisme de transmissió sexual amb resistència natural als betalactàmics, per la qual cosa el seu tractament està limitat a poques famílies d'antibiòtics, i els mac...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Lucena Nemirosky, Judith
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:287364
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/287364
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Mycoplasma
Neisseria
Azitromicina
Azithromycin
Ciències Experimentals
Descripción
Sumario:Les infeccions de transmissió sexual (ITS) constitueixen un important problema de salut pública. Mycoplasma genitalium és un microorganisme de transmissió sexual amb resistència natural als betalactàmics, per la qual cosa el seu tractament està limitat a poques famílies d'antibiòtics, i els macròlids són considerats de primera línia. Neisseria gonorrhoeae és l'agent causal de la gonorrea. L'Organització Mundial de la Salut en recomana l'estreta vigilància degut a l'emergència de resistència en la majoria d'antibiòtics utilitzats per al tractament. L'azitromicina s'inclou dins del tractament de les ITS però la seva sensibilitat ha disminuït tant a M. genitalium com a N. gonorrhoeae, fet que en limita les opcions terapèutiques. L'emergència de resistència a azitromicina a M. genitalium i a N. gonorrhoeae va motivar la realització d'aquesta tesi doctoral. Els objectius principals van ser 1) determinar la freqüència d'infecció per M. genitalium en una cohort de pacients amb i sense factors de risc per a ITS a l'àrea d'influència de CatLab (Vallés Occidental) i determinar-ne la resistència a azitromicina mitjançant l'anàlisi molecular dels determinants associats, i 2) determinar els clons de N. gonorrhoeae amb resistència a azitromicina circulants a l'àrea d'influència de l'Hospital Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) i els mecanismes de resistència associats. La freqüència d'infecció per M. genitalium va ser 3.4% (IC 95% 3.2-3.7) durant el període d'estudi (2011-2017). La resistència a macròlids va ser del 12.6%. a la cohort prospectiva (2014-2015). De les tres mutacions detectades, A2058G va ser la més prevalent, seguida de A2058T i A2059G. L'associació d'infeccions prèvies per M. genitalium amb la infecció per soques resistents a azitromicina es va considerar significativa (p<0.001). Es van analitzar 201 aïllaments de N. gonorrhoeae de pacients atesos al dispensari d'ITS de l'Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (2019-2022). La freqüència de resistència a azitromicina va ser de 11% i a ciprofloxací de 66.8%; no es van detectar soques resistents a ceftriaxona. De les soques amb resistència a azitromicina, el clon més prevalent va pertànyer al MLST ST-9363 (NG-MAST ST-3935 i NG-STAR ST-193). La resta de soques aïllats van pertànyer als clons MLST ST-11422 i MLST ST-9362. Els determinants moleculars de resistència a macròlids, quinolones, i betalactàmics es van analitzar a les 15 soques resistents a azitromicina (CMI ≥2 mg/L) aïllades durant el període a estudi i en dues soques sensibles. Els determinants analitzats van ser el gen que codifica el 23S rRNA, la bomba d'expulsió activa MtrRCDE i el seu promotor, les proteïnes ribosomals L4 i L22 (rpID i rpIV, respectivament), el promotor de la bomba MacAB, la porina PorB, els gens que codifiquen les PBP1 i PBP2 (ponA i penA), i els gens gyrA i parC. No es van detectar els gens adquirits mef (A/B), i erm (A/B/C/F), La resistència de baix nivell a azitromicina a les soques estudiades va ser atribuïble a les substitucions aminoacídiques detectades a la proteïna ribosomal L4 i a la sobreexpressió de la bomba d'expulsió activa MtrCDE. Les soques pertanyents als MLST ST-9363 i ST-11422 van presentar les substitucions aminoacídiques associades a resistència a macròlids a la proteïna ribosomal L4 (V125A, A147G i R157Q) i al MtrR (D79N, S183N, M197) i les mutacions ( A-C/G-A) al promotor mtrR. Aquests resultats suggereixen la disseminació clonal de la resistència de baix nivell a azitromicina associada a aquests determinants a la nostra àrea geogràfica.

Similares en LA Referencia