El conocimiento estratégico y procedimental implicado en la formación inicial docente
La investigació a Xile sobre formació inicial docent és més aviat precària, especialment respecte dels qui ensenyen, dels que es formen, i del tipus de coneixement processat (Cox, 1990), situació que resulta paradoxal si es considera la rellevància que les polítiques públiques atorguen a la formació...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/9272 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1015109-112532 http://hdl.handle.net/10803/9272 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | learning strategies procedural knowledge Undergraduate Initial teacher estrategias de aprendizaje conocimiento procedimental Formación inicial docente estratègies d'aprenentatge coneixement procedimental Formació inicial docent Investigació Psicopedagògica 159.9 37 |
| Sumario: | La investigació a Xile sobre formació inicial docent és més aviat precària, especialment respecte dels qui ensenyen, dels que es formen, i del tipus de coneixement processat (Cox, 1990), situació que resulta paradoxal si es considera la rellevància que les polítiques públiques atorguen a la formació de professors, com a factor clau del que passa a l'escola (OCDE, 2004), al que s'afegeix una tradició formadora de professors de voltant de 200 anys. En el Concurs del Fons Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic (Fondecyt, 2005), només el 2,7% dels projectes aprovats correspon a pedagogia i educació i van obtenir l'1,6% del total dels fons. <br/>En el context xilè els docents encara centren la seva tasca en classes frontals, i en els casos en que realitzen una docència més activa, no existeix cap certesa que es tracti d'un professor estratègic. També les facultats d'educació, tenen habitualment una orientació tendent a reforçar el model frontal, amb la qual cosa es dificulta l'ús de metodologies actives. <br/>A nivell Llatinoamericà es postula que es requereix de mètodes actius, que permetin aprendre a aprendre, que ensenyin a escollir i utilitzar la informació, que promoguin la capacitat de resoldre problemes en què el docent compleixi un paper de guia del procés d'aprenentatge (Brunner, 1996; UNESCO, 2006). Es planteja la necessitat de formar professors capaços de decidir sobre les estratègies d'ensenyament rellevants, allunyant-se de les orientacions conductistes en favor d'enfocaments que reconeguin com funciona el procés de construcció de significats (Ávalos, 1999; OCDE, 2004). <br/>La formació universitària dels futurs docents planteja que la formació com a aprenent estratègic és el primer esglaó, ja que constitueix el punt de partida del procés de formació del professor, el que atorga sentit i significat a la seva actuació professional, evitant la paradoxa d'ensenyar el que no es fa (Monereo, 2000). En forma paral.lela, la recerca en estratègies d'aprenentatge ha cobrat una importància cada vegada major gràcies a l'impuls que transforma l'aprendre a aprendre en una de les metes essencials de qualsevol projecte educatiu (Pozo i Monereo, 1999).<br/>Els estudis realitzats per Poggiole (1989), i Pressley (1990), citats per Monereo (2000) posen en evidència que sense una acció intencional per part del docent per promoure l'adquisició de les estratègies d'aprenentatge, s'ensenyen de forma mínima i no sempre de manera reflexiva i conscient. Això porta a considerar que per ensenyar a l'aprenent a utilitzar de manera estratègica els seus recursos en situacions d'aprenentatge, és necessari que prèviament el professor sigui capaç d'aprendre i ensenyar estratègicament les matèries que preveu el currículum. Sota aquestes premisses hem desenvolupat la nostra recerca per esbrinar fins a quin punt els procediments d'aprenentatge són presents als currículums de formació dels futurs mestres.<br/>Hi van participar professors i alumnes de quatre carreres de magisteri de la Universitat Catòlica del Maule a l'any 2004: Educació Física, Educació Especial i diferenciada, Educació General Bàsica i Educació Parvulari.<br/>Les dimensions d'anàlisi considerades van ser: Els programes de formació professional, de 2 ° i 4 ° any; la percepció dels estudiants al voltant dels procediments o estratègies d'aprenentatge utilitzades en les classes; la percepció dels professors de pedagogia respecte als procediments o estratègies utilitzades en els cursos.<br/>Per a l'establiment de les categories, es va utilitzar la taxonomia de procediments, publicada per Pozo i Postigo (2000), agrupades en cinc categories bàsiques: Adquisició de la informació, Interpretació de la informació, anàlisi de la informació, comprensió de la informació i comunicació de la informació. <br/>Les dades han estat analitzades utilitzant de manera combinada i complementària (Cea D'Ancona, 1999; Cortés, Menéndez i Rubalcaba, 1996; Gallart, 1992) enfocaments qualitatius i quantitatius. Per als primers es va considerar l'anàlisi de documents (programes d'estudi) i entrevistes (als docents); quant als segons es van aplicar enquestes (als estudiants). <br/>Els resultats de la recerca ofereixen dades relatives als apsectes següents: <br/>L'estat de desenvolupament que té la formació inicial docent a Xile, com també de l'estat de l'art en què es troba el coneixement procedimental i estratègic en l'actualitat; el grau de presència que té el coneixement procedimental en els programes d'estudi de les carreres de pedagogia a la Universitat Catòlica del Maule; la percepció que tenen els estudiants de pedagogia de la Universitat Catòlica del Maule, respecte del coneixement procedimental implicat en la seva formació professional; el grau de coneixement procedimental que diuen utilitzar els docents que imparteixen cursos en les carreres de pedagogia a la Universitat Catòlica del Maule; el volum i presència de coneixement estratègic o procedimental, tant en els programes de curs, com en les seves pràctiques formatives, en les diverses carreres i cursos objectes d'aquesta investigació; la relació existent entre els coneixements estratègic i procedimental plantejats en els objectius de les assignatures de Formació Professional dels estudis de Pedagogia de la Universitat Catòlica del Maule i la seva concreció en l'aula, segons la percepció d'estudiants i docents, i el tipus d'estratègia o procediment que registra major presència tant en els programes de formació com en les pràctiques formatives dels futurs docents. |
|---|