Catalunya i València durant la Guerra de Successió. «La comuna empresa de la llibertat»

La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l'arxiduc Carles d'Àustria i el duc d'Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. Per als Regnes de la C...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pérez Aparicio, Carme
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2012
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:104337
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/104337
https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/manuscrits.13
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Guerra de Successió
Catalunya
València
Pactisme
Guerra de Sucesión
Cataluña
Valencia
Pactismo
War of the Spanish Succession
Catalonia
Parliamentarian system
Descripción
Sumario:La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l'arxiduc Carles d'Àustria i el duc d'Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. Per als Regnes de la Corona d'Aragó, estava en joc la pervivència del sistema pactista i la defensa dels seus projectes i interessos econòmics. En aquest context, Catalunya i València mantingueren una relació ben estreta, d'ajuda mútua, durant l'etapa de govern austriacista, que continuà després de la victòria borbònica d'Almansa i de l'abolició dels Furs de València, en un intent de frenar l'ofensiva militar sobre Catalunya i de restaurar el sistema pactista al Regne de València. Malgrat tot, l'ocupació borbònica de Barcelona i els tractats d'Utrecht i de Rastatt posaren fi a aquests projectes.