Global patterns and local realities. Adaptation to climate change by Indigenous Peoples and local communities
Aquesta tesi doctoral contribueix al camp de recerca, encara minoritari però en creixement gradual, d'adaptació al canvi climàtic entre els pobles indígenes i les comunitats locals. L'escalfament global antropogènic provoca molts impactes locals que afecten comunitats fortament dependents...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:299835 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/299835 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Adaptació al canvi climàtic Adaptation to climate change Adaptación al cambio climático Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral contribueix al camp de recerca, encara minoritari però en creixement gradual, d'adaptació al canvi climàtic entre els pobles indígenes i les comunitats locals. L'escalfament global antropogènic provoca molts impactes locals que afecten comunitats fortament dependents de les activitats en la natura. Per garantir el manteniment, els ingressos, l'alimentació, l'aigua i el benestar general, els pobles indígenes i les comunitats locals de tot el món han d'adaptar-se i augmentar la seva resiliència contra els impactes adversos del canvi climàtic, ja sigui els experimentats anteriorment com els que s'esperen en un futur. No obstant això, múltiples restriccions dificulten la implementació de l'adaptació. La tesi inclou quatre capítols empírics estructurats en tres parts que aborden els següents temes generals: i) la necessitat d'adaptació (Capítol 2), ii) la naturalesa de l'adaptació local (Capítol 3 i 4), i iii) els reptes de l'adaptació (Capítol 5). En el capítol 2, proporciono un mètode per detectar punts, actuals i futurs, d'alta vulnerabilitat al canvi climàtic, que poden proporcionar informació important per a la planificació de l'adaptació. Els resultats mostren que els 16 llocs difereixen significativament respecte als canvis de temperatura, sensibilitat climàtica i el grau d'implementació de l'adaptació, concloent en la detecció de cinc punts de risc de canvi climàtic potencials. Al capítol 3, classifico patrons globals en les respostes adaptatives implementades per comunitats locals i indígenes. Els resultats mostren que els pobles indígenes i les comunitats locals de tot el món apliquen respostes adaptatives diverses -per a les quals s'utilitzen diversos sistemes de coneixement-, incloent-hi les socials (per exemple, les cooperacions i l'intercanvi), les ecològiques (per exemple, la gestió del sòl i l'aigua), i els ajustos econòmics de la subsistència (per exemple, la diversificació dels mètodes de subsistència). Els resultats també revelen que les estratègies d'adaptació són més sovint dirigides per les pràctiques de subsistència locals que per la zona climàtica. En el capítol 4, avaluo el potencial de les respostes adaptatives locals en els sistemes alimentaris agrícoles i aquàtics per a una adaptació més sostenible. Després d'una consulta bibliogràfica basada en 98 articles científics publicats entre el 2019 i el 2021, destaquem les fortaleses de les respostes d'adaptació climàtica indígenes i locals basades en un coneixement amb d'alt component social (per exemple, l'intercanvi de coneixements en la previsió meteorològica tradicional, els sistemes de reg basats en la comunitat) i la seva alta contribució a la sostenibilitat ambiental (per exemple, l'estalvi de recursos, incloses les activitats de baix consum d'energia intensiva). En l'últim capítol empíric d'aquesta tesi (capítol 5), avaluem les restriccions d'adaptació prevalents basades en dades primàries de 10 regions. Els resultats mostren que la implementació de l'adaptació local augmenta amb l'experiència dels impactes del canvi climàtic, però aquesta implementació sovint es veu obstaculitzada per restriccions socioeconòmiques i de comportament. Aquestes restriccions són molt diverses i sovint específiques del context, de vegades com a resultat de preferències personals i tradicionals. No obstant això, també hi ha patrons recurrents en els enclavaments que indiquen que una major percepció del risc del canvi climàtic i una menor implementació de mesures d'adaptació s'associen amb un menor accés al capital socioeconòmic i una menor seguretat alimentària i de l'aigua. En el capítol final, i basat en els resultats de la tesi, argumento que hi ha una necessitat urgent de fer costat immediatament als pobles indígenes i a les comunitats locals en el seu procés adaptatiu i fornir d'esforços substancials per eliminar les restriccions persistents en la seva adaptabilitat. |
|---|