Examining housing exclusion among Women in Spain (2010-2021)

L'objectiu d'aquest article és analitzar la vulneració del dret a l'habitatge de la dona a Espanya durant el període 2010-2021. Per a això, s'utilitza un marc analític multidimensional estructurat en tres àrees: econòmica, física i psicosocial. El dret de la dona a un habitatge a...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Bosch Meda, Jorge
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/449686
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/449686
https://dx.doi.org/10.5821/ace.20.59.13500
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Right to housing -- Spain
Women -- Spain
Dret a l'habitatge
Política d'habitatge
Perspectiva de gènere
Exclusió residencial
Right to housing
Housing policy
Gender perspective
Housing exclusion
Derecho a la vivienda
Política de vivienda
Perspectiva de género
Exclusión residencial
Dret a l'habitatge -- Espanya
Dones -- Espanya
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Aspectes socials
Descripción
Sumario:L'objectiu d'aquest article és analitzar la vulneració del dret a l'habitatge de la dona a Espanya durant el període 2010-2021. Per a això, s'utilitza un marc analític multidimensional estructurat en tres àrees: econòmica, física i psicosocial. El dret de la dona a un habitatge adequat i la necessitat de polítiques més adequades en aquest sentit estan reconeguts tant a escala nacional com internacional. No obstant això, existeix una gran distància entre aquest reconeixement i la realitat. Els resultats confirmen l'existència d'una bretxa de gènere en el compliment del dret a l'habitatge a Espanya. En la dimensió econòmica (habitatge inassequible), l'evidència estadística sobre les majors dificultats de la dona per a satisfer els costos residencials a Espanya és inqüestionable. En la dimensió física (habitatge inadequat), l'estudi corrobora les inferiors condicions residencials de les llars encapçalades per una dona. En la dimensió psicosocial, d'una banda, els alts nivells de violència que sofreix la dona en el llar fan que per a moltes ja no compleixi la funció essencial d'oferir un refugi segur (habitatge insegur) i, d'altra banda, la dona té un major risc d'experimentar inestabilitat i inseguretat residencial (habitatge inestable). En resum, a Espanya les dones tenen més probabilitats de patir exclusió residencial que els homes. Per a corregir aquestes desigualtats, és necessari anar més enllà del mer reconeixement polític i jurídic del dret a l'habitatge i de la igualtat entre homes i dones i desenvolupar polítiques eficaces que redueixin la bretxa de gènere en habitatge.