El Monacat femení en la Catalunya medieval: Santa Maria de Valldaura (1241-1399)

[cat] La tesi "EL MONACAT FEMENÍ EN LA CATALUNYA MEDIEVAL: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399)" té dues parts ben diferenciades, una l'estudi monogràfic del monestir, precedit de la descripció de l'entorn espiritual del moment, i una segona part formada per la reconstrucció de l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Obiols Bou, Montserrat
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2005
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/35555
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/35555
http://www.tdx.cat/TDX-0419106-093302
http://hdl.handle.net/10803/2064
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Monestir de Valldaura (Olvan)
Cistercencs
Monaquisme
Monges
Història medieval
Catalunya
Cistercian
Monasticism and religious orders
Nuns
Middle Ages
Catalonia
Descripción
Sumario:[cat] La tesi "EL MONACAT FEMENÍ EN LA CATALUNYA MEDIEVAL: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399)" té dues parts ben diferenciades, una l'estudi monogràfic del monestir, precedit de la descripció de l'entorn espiritual del moment, i una segona part formada per la reconstrucció de la Col.lecció Diplomàtica del monestir. Els objectius del treball són bàsicament: - Fer una mirada, una observació a l'entorn espiritual i religiós de la societat en l'Europa occidental, i en especial a les dones en els segles XI al XIV. Els nous moviments espirituals en els que elles hi participaren i a vegades crearen: beguines, eremites, càtares, entre altres. Les noves ordes monàstiques i la vinculació a l´Orde del Cister. Destacant i escoltant també la pròpia veu de les dones escriptores. - Un segon objectiu és l´anàlisi monogràfic del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, des de la seva fundació l´any 1241 fins al 1399, quan es traslladat a la ciutat de Manresa. Els orígens, els motius de la fundació i les primeres donacions. Les "domnas" que estigueren al darrera de la fundació. També la descripció de la comunitat cenobítica i convent. Les abadesses, les monges i els càrrecs de la petita comunitat. Anàlisi de moments conflictius com el conflicte i crisis davant un possible trasllat a la vila de Berga, que acaba amb la divisió del monestir. Finalment l'estudi del patrimoni: descripció del procés de formació, àrees geogràfiques, l'organització i sistemes de gestió. - Un tercer objectiu ha sigut introduir i analitzar la clausura en els monestirs medievals femenins i observar el grau de llibertat, en especial el Cister femení i Santa Maria de Valldaura en concret. La normativa de la pròpia Orde del Cister i la del papat a partir del segle XIV. Els documents són essencialment del "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; i a més del Arxiu de la Corona d' Aragó de Barcelona i també d'altres arxius. Un total de 231 documents que constitueixen la Col.lecció Diplomàtica. L'estudi i treball que he presentat, la tesi, m'ha fet descobrir l'entorn espiritual, l'escenari excepcional, dels segles XII i XIII en manifestacions espirituals i religioses en què les dones hi participaren activament, en idees i nombre i que m'han servit de base per situar i entendre el monestir, i al que he dedicat una part important de la tesi. M'agradaria, però, destacar quatre aspectes que crec importants, definitoris i explicatius del que va ser un possible història del monestir, els seus antecedents i el punt final; tot i que encara esperen un esforç més de recerca i estudi. 1. La relació entre la vida eremita i les noves comunitats monàstiques a inicis del segle XII, i en especial dins l'Orde del Cister. Una relació potser conduïda, per trobar una solució a les petites comunitats d'eremites. Fem també un recorregut de les petites comunitats de dones a Catalunya i el seu pas, la seva incorporació a l'Orde Cister. 2. L'origen de la comunitat de dones de Santa Maria de Valldaura, i molts anys més tard, el camí vers el monacat. La seva filiació i passos essencials vers l'Orde del Cister. La formació de la comunitat monàstica, del convent i monestir, amb l'elecció de l'abadessa i càrrecs. 3. Les "Domnas" fundadores, que acolliren i acompanyaren a la comunitat. La figura de dones nobles protectores i fundadores és freqüent en les comunitats monàstiques medievals, juntament amb els seus llinatges. A Santa Maria de Valldaura trobem una sèrie de "Domnas" que l'acompanyaren al llarg de la seva vida. 4. La crisi, conflictes i divisió de la comunitat i del monestir: la pobresa, l'aïllament i la falta de clausura, motius esgrimits l'any 1327 per al seu trasllat a la vila de Berga, però que no es farà fins l'any 1340, amb la fundació d'un nou monestir: Santa Maria de Montebenet a Berga, mentre Santa Maria de Valldaura continuà a Olvan. S'intenta complir la "Decretal Periculoso" de 1298 del papa Bonifaci VIII, primera normativa que estableix la clausura de les mongesen tots els monestirs de dones, però a més i en el fons una lluita de poder. Finalment el monestir de Santa Maria de Valldaura es traslladarà l'any 1399 a la ciutat de Manresa, fent servir els mateixos arguments: està en un lloc pobre, aïllat, sense clausura, i afegint a més situat en terres de baronies, amb perill per l'ànima i el cos.

Similares en LA Referencia